No és només una passada amb cavalls i carruatges. És Sant Antoni Abat, és la benedicció dels animals, són els traginers d’abans que encara ressonen a la memòria dels avis, és la rambla d’Ègara plena de gom a gom, famílies amb nens a coll, iaios amb la cadira plegable i aquella barreja d’olor de fems i festa al carrer que només es viu un dia a l’any. És cultura catalana viscuda al ras, sense filtres.
Per cert: sabeu per què en diem Tres Tombs? Perquè tradicionalment el primer tomb era per demanar salut i benestar per a l’animal —el veritable protagonista de la festa—. El segon tomb es feia per demanar una bona collita per a aquell any. I, finalment, el tercer tomb era per demanar salut per a tota la família. Tot sota l’empara de Sant Antoni Abat, patró dels animals.
Doncs bé: aquest any no hi haurà Tres Tombs a Terrassa. Ho ha anunciat l’Associació Amics dels Tres Tombs i costa d’empassar. No és una suspensió per pluja o per mal temps. És —diuen— perquè no hi ha relleu, perquè falten mans per tirar-ho endavant. Però quan una tradició com aquesta s’atura, no només es perd un diumenge de festa: es perd un tros d’identitat.
Perquè les ciutats no són només maons i asfalt. Les ciutats són també les coses que fem junts; les tradicions que ens expliquen qui som i d’on venim.
Entenc perfectament que els temps han canviat. La mirada cap al benestar animal és avui molt més exigent que fa vint o trenta anys, i està bé que sigui així. Ningú vol veure patir cap animal. Crec, tanmateix, que la solució no pot ser la desaparició d’una tradició, sinó trobar la manera d’adaptar-la per preservar-la.
Els Tres Tombs són dels que hi eren sempre, dels que hi porten els fills i dels que esperen que algun dia hi portin els nets. Em consta que hi ha molta gent que se’ls estima profundament i que s’ha mostrat dolguda davant la possibilitat de perdre’ls per sempre. Només cal veure com s’omple la Rambla quan passen els primers cavalls, com ressonen els aplaudiments, com la gent es fa fotos amb els animals i els carruatges. Només cal mirar les cares d’il·lusió quan se sent el xoc de les ferradures amb l’asfalt i apareixen els primers animals baixant Rambla avall.
Per tant, avui ho dic sense embuts: salvem els Tres Tombs! Fem-los compatibles amb la tradició que hem rebut, amb la cultura que volem deixar i amb el respecte que mereixen els animals. Perquè una Terrassa sense Tres Tombs és una Terrassa una mica més pobra de tradició i d’identitat.