En uns temps amb un clar canvi climàtic, passen massa incidents, alguns convertits en greus accidents, per culpa de no fer atenció a la supervisió i manteniment dels espais privats, però també dels públics.
No podem admetre com a “causes imprevistes” que el vent, la pluja, la neu, faci caure arbres immensos, amb els corresponents danys materials que poden esdevenir personals si la sort no hi juga a favor.
Parlo ara dels arbres, perquè no passa setmana que no tinguem notícies diverses en qualsevol punt de la geografia catalana. És que ningú es fixa en les alçades i la salut dels arbres que estan en jardins privats i en els públics? Cadascú és responsable del que té al seu jardí, i cada ajuntament ha de supervisar tot el que té plantat a la via pública. Sé, per experiència, que toca ser vigilant constant. Toca esporgar en el moment oportú i toca vigilar si els arbres estan malalts o no, per actuar-hi en conseqüència. No fer-ho pot produir danys irreparables.
I si els arbres poden esdevenir un perill evident, hi ha moltes altres coses en el món privat i en el públic que han de ser supervisades i, si cal, canviades o modificades. Penso en la col·locació de contenidors en determinats punts dels nuclis urbans on es produeixen forts corrents d’aire quan bufa el vent, de manera que no és estrany siguin desplaçats i puguin provocar incidents o accidents.
També convé, tot sovint, repassar espais d’estacionament per veure si el pas dels temps ha variat les condicions. A vegades, no es pensa en canvis de circulació o en noves activitats a la zona que han modificat el que era abans un espai tranquil i amb poc moviment. Toca fer canvis a mesura que les necessitats hi obliguen.
El repàs i bon manteniment de la senyalització vertical i horitzontal és una altra de les feines constants d’un ajuntament, de manera que tothom vegi de forma clara i previsora què pot o no fer en cada punt de la via pública. Qualsevol dubte pot provocar reaccions i decisions que acabin en accident.
I tot el mobiliari urbà ha de ser objecte de vigilància i reparació quan s’ha deteriorat pel pas del temps o ha caigut en mans de vàndals que l’han malmès. És un dels aspectes més dolorosos de la gestió pública. Cada any, hi ha milers d’atacs a la cosa pública per part de persones incíviques que a banda de produir danys immensos en l’àmbit econòmic poden produir altres danys personals a persones que en volen fer ús.
A tot plegat, cal sumar-hi vigilància i actuacions preventives en zones d’escorrenties d’aigües pluvials i s’eviten taps i colls d’ampolla que salten perillosament en cas de pluges intenses. Ho veiem tot sovint als mitjans de comunicació, i queda molt per fer. Tots sabem que quan es tanca el pas d’aigua tard o d’hora saltarà, per dalt o pels costats, però ho farà, i la força serà proporcional al tap que hagi trobat.
En resum, tant particulars com públics han de preveure què tenen a casa seva o a la casa de tots que pugui produir danys en casos de climatologia adversa cada vegada més freqüent. I actuar de manera previsora per evitar danys “evitables”. Fàcil de dir, però difícil de fer complir, com podem constatar massa sovint.