El projecte de l’estació de Terrassa Oest ha aixecat polèmica els últims dies. Més enllà de les declaracions imprecises de l’alcalde Ballart —i de la confirmació que el projecte continua al Pla 2026-2030 del Ministeri de Transports—, la realitat és que fa bastants anys que esperem aquesta estació.
Els barris de l’oest de Terrassa no podem esperar més: és una infraestructura necessària per a la connectivitat i la justícia territorial.
A Terrassa necessitem inversions reals, més freqüències de tren i una planificació amb mirada de futur. El govern municipal ha d’actuar amb rigor i defensar els interessos de la ciutat, sense delegar la negociació amb l’Estat ni cedir la iniciativa a la dreta de Junts.
La falta d’inversió i de valentia política agreugen cada dia més els problemes de mobilitat. La situació de Rodalies ha superat tots els límits tolerables. Retards, incidències, trens suprimits i, el pitjor, accidents que posen en risc vides humanes. A Terrassa, com a moltes altres ciutats, milers de persones depenen del tren per anar a treballar, estudiar o visitar familiars. Cada dia ho fan amb més incertesa i indignació.
Aquesta crisi no és un fet puntual, sinó el resultat d’anys de desinversió i manca de planificació. L’abandonament del manteniment, la falta de personal i la lentitud en les obres d’Adif i Renfe han degradat el servei fins a convertir-lo en el símbol del maltractament institucional a la gent treballadora de Catalunya. Terrassa n’és una de les grans afectades.
Enmig d’aquest panorama, cal reconèixer la tasca exemplar del personal ferroviari, que manté viu el servei en condicions molt dures. Sense la seva professionalitat, el col·lapse seria total.
Precisament per això és injust que alguns discursos aprofitin el malestar per alimentar la desconfiança envers el que és públic i fomentar la crispació. No necessitem més carronyers d’extrema dreta: necessitem solucions compartides i responsabilitat col·lectiva.
És moment d’un veritable pla de rescat de Rodalies: gestió 100% pública, inversió estable, manteniment digne i plantilles suficients. No volem més promeses buides, volem trens que funcionin, que siguin segurs, puntuals i accessibles.
Reforçar el ferrocarril és apostar per la mobilitat sostenible, la cohesió territorial i la transició ecològica justa. Més tren públic vol dir menys cotxes, menys contaminació i més temps de vida. Per això, la mobilització del 7 de febrer, convocada per entitats d’usuaris, sindicats i organitzacions socials, és imprescindible per exigir un transport digne i fer sentir la veu de les persones que utilitzen el tren cada dia.
El tren és el fil que connecta la vida quotidiana de milers de treballadors i treballadores. Quan Rodalies falla, falla també el país. Volem un ferrocarril públic, segur i de proximitat, al servei de la gent. Perquè només enfortint el que és públic garantirem un futur digne i compartit.