Sí. I no és un missatge polític estratègicament col·locat a l’inici de l’article, sinó que ho avalen molts anys de dinàmiques i patrons de participació que s’han anat instaurant fins al dia d’avui.
A Terrassa, al llarg dels darrers anys, tant l’Ajuntament com la pròpia ciutadania, hem treballat plegats perquè ens creiem la importància d’una societat implicada, que opina, que proposa, que suggereix, que alça la veu, que es queixa, que reivindica i, en definitiva, que participa de forma conscient per millorar els barris i la ciutat. No amagaré, tampoc, que el servei que encapçalo, de Qualitat Democràtica, es troba en un procés de repensar l’univers participatiu de Terrassa per millorar-lo.
La realitat, però, és que la implicació de la ciutadania és real i creixent, i ens permet prendre decisions més compartides i adaptades a les necessitats dels barris, identificant aquelles necessitats concretes al carrer en primera persona. Per això podem afirmar que Terrassa no només té un bon reglament, sinó també una cultura de participació viva i enfortida, que és un dels grans actius de la nostra ciutat.
Per nosaltres la participació comporta l’escolta activa del què la gent pensa al carrer i de les seves reaccions davant de les propostes que presenta el Govern de la ciutat. Així mateix Terrassa comptem amb 7 consells de districte, 15 consell sectorials i amb més d’una vintena d’espais estables de participació que inclouen comissions, consells i taules en les quals es troben representades entitats de la ciutat juntament amb els partits polítics i l’equip de Govern. Destacant entre aquestes espais el CMIAT, un espai pels més joves fomentant així el valor de la participació des de ben petits.Tots ells són espais que combinen la informació per part del Govern amb la participació activa de totes les entitats vinculades a aquell àmbit i obertes a qualsevol ciutadà que pugui estar interessat.
Tenim també una plataforma digital oberta a tothom i canals estables de diàleg, que permeten combinar la participació presencial amb la telemàtica. Aquesta és una eina clau per apropar la participació a tothom ja que facilita que qualsevol ciutadà pugui implicar-se sense les barreres del temps, l’espai o la mobilitat. Això amplia la base de persones que poden intervenir en les decisions col·lectives i afavoreix la transparència en la comunicació amb l’administració, complementant la participació presencial i fent que el procés sigui més accessible, àgil i inclusiu.
Totes aquestes són eines que estan funcionant a Terrassa, a través de les quals molts ciutadans i ciutadanes estan participant i formen part de la presa de decisions de la ciutat. Som un Govern que es creu la participació, que escolta activament i que ha demostrat no només la capacitat d’incorporar les aportacions que ens arriben per tots aquests canals sinó també de rectificar quan ha estat necessari. Sabem que no hi ha millor expert en cada carrer que els veïns i veïnes que el trepitgen cada dia i precisament per això ens creiem la participació, perquè és la millor eina per estar al servei de la ciutadania.
La participació a Terrassa és tan important que a cada Ple hi ha un punt fix dedicat a la participació ciutadana, en el qual poden intervenir fins a cinc entitats, col·lectius i ciutadania a nivell individual. Un espai on no només tenen la opció de fer la seva intervenció, fer sentir la seva veu i obtenir una resposta, sinó que també poden presentar una proposta pròpia perquè la votin tots els grups municipals. Una proposta que arriba al Ple de l’Ajuntament amb el mateix pes que les propostes presentades pels grups municipals. El compromís amb la participació al més alt nivell de la política municipal no pot ser més clar a Terrassa.
Com deia, generar espais és important per disposar d’una participació real, però tenim un repte per endavant encara més complex: interpel·lar a la ciutadania no organitzada, aquelles persones que tenen necessitats, que tenen propostes i idees, que volen dir la seva i que voldrien formar part d’algunes decisions, i no disposen d’un espai més enllà del pròpiament telemàtic.
La representativitat en general a molts ens associatius és reduïda. Això també és un dels elements que fa que, en molts dels òrgans de participació que promovem, hi hagi dificultat per sentir noves veus i veure noves cares.
Aquest repte ens interpel·la a tothom; a l’administració local per generar nous mecanismes i instruments més accessibles a la ciutadania per a què s’animina a participar, aportar i dir la seva.
Un altre repte és seguir treballant l’accessibilitat en tots els processos i òrgans de participació per tal que ningú quedi exclòs del dret a participar. En aquest sentit, des de l’Ajuntament de Terrassa hem anat avançant, però el repte és gran i l’aposta és clar. El rumb el tenim clar en aquest sentit.
El Govern creu en la participació, Terrassa creu en la participació i com a regidora n’estic molt orgullosa. Segur que podem millorar els sistemes actuals de participació i des del servei treballem cada dia per fer-ho, de fet sempre estem oberts a escoltar noves propostes de millora.
Treballem conjuntament per aconseguir millorar els formats de participació i per facilitar que siguin encara més els ciutadans i les entitats que participin, que aportin i que decideixin.
La participació no és un tràmit, és un dret democràtic. I cada instància, cada aportació, cada vot en un procés participatiu és una mostra de compromís col·lectiu amb la ciutat que volem.
Per això, vull expressar el més sincer agraïment a totes les persones que fan servir els canals de participació.