En una entrevista recent, el nostre alcalde reconeixia que era el pitjor moment del seu partit i que no tenia projecte per a la ciutat, ni forces per continuar.
Unes declaracions molt greus, ja que no aportaven cap iniciativa per revertir-les, com podria ser convidar ERC i el PSC a formar un govern de concentració, o renovar el projecte presentant la seva dimissió.
Que l’alcalde manifesti que no té projecte per a la ciutat és gravíssim. Cap on ens porta Ballart? La seva falta de rumb ens condemna, ja que ningú creurà en una Terrassa sense objectius i no optarem a projectes que puguin dinamitzar el nostre sector productiu. La ciutat no pot esperar. Terrassa no pot perdre oportunitats que s’emporten altres ciutats per les limitacions del seu personalisme.
El gris lideratge de Ballart es va acabar amb el seu primer mandat. El llistat de propostes no realitzades o difuminades entre tant canvi de cartipàs amaga la política de publicitat i titular. Després de sis anys, la renaturalització de les rieres es concreta a pagar mig milió a una empresa perquè faci el pla director. O les modificacions en la mobilitat fan veure que la Terrassa Verda, com denuncien entitats socials, ha perdut pistonada. Ja no serveixen dades enganyoses que només diuen que es fan coses però sense cap objectiu conegut, sense rumb.
I no serà perquè no hi hagi coses per fer! D’entrada, seria convenient tenir un Ajuntament polsant les necessitats i propostes de la societat. És curiós veure com es fa publicitat d’una consulta sobre l’opinió dels veïns per reduir el soroll de la ciutat, però no es trasllada aquest tema als plens municipals de districte. La meva associació veïnal reclama des de fa temps aquest pla per combatre la contaminació sense resposta. Per cert, crear un espai a la web municipal perquè algunes persones puguin opinar no és participació ciutadana, això ho sap fins i tot l’alcalde, que en la seva llarguíssima trajectòria de càrrecs a l’Ajuntament va ser regidor de participació ciutadana, encara que sembla que hi va aprendre poc.
Però tornant a la seva incapacitat per projectar la ciutat, per situar-la amb garanties que permetin afrontar els propers 20 anys, és hora de parlar de la descentralització municipal després de comprovar que la centralització no és garantia de res veient l’estat de la ciutat.
Terrassa és una gran ciutat i no es mereix un altre tractament. Quan el govern de Royes va decidir impulsar un model, tímid, de participació per districtes, buscava la implicació de la ciutadania mitjançant les seves entitats a les polítiques municipals, alhora que impulsar un model d’administració oberta i receptiva, una administració que creixés amb el seu teixit social.
Però aquest model no ha evolucionat sinó que actualment només és un altre mitjà de propaganda del govern, cosa que passa amb altres organismes de participació municipal, amb el consegüent esgotament del personal que dimiteix i deixa d’implicar-s’hi. Una mostra és l’ordre del dia del ple del districte V: de 10 punts, la majoria són d’informació de l’Ajuntament que, malgrat les denúncies permanents, no s’acompanya amb la documentació necessària per a una correcta valoració. Com volen que participem en aquestes condicions?
A més, en diverses oportunitats, als membres del Consell se’ns ha plantejat la incorrecció de les nostres intervencions pel fet de ser específiques dels nostres barris, els quals intentem representar i pels quals som membres de ple dret. Se’ns planteja que les intervencions han de ser més genèriques. No obstant això, aquest govern dificulta la presentació de propostes de districte que arribin al ple municipal.
Els consells no funcionaran si les entitats no assumeixen protagonitzar la seva agenda i si el ple municipal no els dota de funcions competencials que permetin aproximar les polítiques al territori, des de les de manteniment dels barris fins a les més socials o de mobilitat.
Segurament tornarem a parlar d’aquest tema perquè no està a l’agenda de Ballart.