L’expresident dels Estats Units John F. Kennedy l’any 1961 va fer una visita a l’Administració Nacional Aeronàutica i de l’Espai (NASA) i va ser allà on va coincidir amb un treballador que estava netejant el terra d’un dels passadissos de les instal·lacions.
Kennedy es va acostar amb ell i per establir una conversa propera i assertiva li va preguntar quina era la seva tasca a l’agència, i l’operari de neteja li va contestar: “El meu objectiu, senyor, és portar homes a la lluna”. L’impacte de la resposta va ser tan gran que la primera cosa que va fer l’expresident en arribar a la Casa Blanca és reunir tot el seu gabinet de govern i demanar que tots els que treballaven al seu equip tinguessin aquell sentit de pertinença i convicció en les seves responsabilitats.
Certament, la resposta del senyor que netejava la NASA és una demostració absoluta de compromís, certesa i arrelament a un valor o creença i sense cap mena de dubte va en línia de què vol dir pertànyer a un equip i treballar plegats en la mateixa direcció. Cadascú des de la seva parcel·la de responsabilitat, cadascú executant amb èxit la seva funció.
De vegades com a gerents, comandaments o propietaris d’empreses, hi ha una tendència a dividir els grups de treball i simplement cadascú està orientat a complir les seves tasques, sense veure aquell fi que tota l’organització persegueix. Com diem en el llenguatge col·loquial, hem de fer que tots els membres de la nostra empresa es “posin la samarreta”. No només és un tema de treball, sinó també d’identificació amb els ideals, els valors, la missió, la visió i la filosofia corporativa. Això permetrà que es manifesti davant dels clients i proveïdors, hi haurà una integració total cap a les metes i l’empresa mostrarà coherència en allò que sent, diu i fa.
A mi m’agrada posar l’exemple del “quesito” del Trivial Pursuit. Per aconseguir omplir-lo amb totes les parts necessitem donar resposta correcta en cadascun dels triangles que el configuren. Quan tots són correctes guanyem la partida. Tots formem part d’aquesta idea col·lectiva de tothom és útil, tothom és necessari i fonamental.
Segurament una de les qüestions que més treballo quan faig assessorament empresarial és aquella que s’aproxima a la millora del treball en equip i davant la pregunta quina és la clau per assolir-ho, sempre responc de la mateixa manera: la virtut i l’actitud individual. Si construïm la xarxa des del convenciment que cadascú dels integrants ofereix altes dosis de compromís i dedicació, serà fàcil suportar el pes de l’estructura. Si fragmenten des de sota la composició de l’equip, les columnes de suport de qualsevol projecte cauran sense cap mena de solució.
Construir un equip potent segur que vol dir augmentar el compromís, augmentar la cooperació i augmentar la compenetració i això requereix un enfocament del grup en què quedin garantides algunes qüestions com mantenir un nivell de rendiment de notable, establir bosses de flexibilitat de les agrupacions organitzatives, afavorir la creativitat i participació de tothom aportant solucions innovadores i útils, oferir seguretat personal a tot el grup, construir escenaris d’interrelació entre les parts i sobretot donar eines (IE) per desenvolupar una resiliència poderosa quan la feina sigui més intensa i estressant.
Un grup implicat és un grup cohesionat i la cohesió és la que ens acosta a l’èxit. Cap de nosaltres és tan llest com tots nosaltres.