Conscients ja que estem immersos en una crisi climàtica, amb recents episodis extrems d’onades de calor o pluges torrencials a destemps, i estudis científics que alerten que aquests episodis seran més greus i perjudicials per a la nostra salut, benvinguda sigui tota intervenció que redueixi asfalt, ampliï voreres i planti arbres a la ciutat.
Com la que l’Ajuntament de Terrassa ha anunciat aquesta setmana per al carrer d’Arquimedes, encara que sigui parcial. Ara bé, els impactes negatius de l’actual model mobilitat urbana que tenim a Terrassa no se solucionaran només amb algunes petites transformacions més o menys oportunistes i aïllades per la ciutat.
Com tampoc se solucionarà el problema dels carrers d’Arquimedes i Galileu, si no aconseguim reduir dràsticament el nombre de vehicles que circulen per Terrassa. M’explico.
Un dels principals problemes que hem d’abordar a la ciutat és adaptem l’espai públic a aquestes noves condicions climàtiques. I aquí hi ha dos elements clau a considerar, la calor i la contaminació. I un model a revisar, el de mobilitat.
L’actual model de mobilitat fonamentat en l’ús massiu del vehicle privat ha condicionat la manera en què hem urbanitzat els carrers. En aquests moments al voltant del 60% de l’espai públic de les ciutats està ocupat per asfalt. L’asfalt és un dels materials més perjudicials per a les condicions ambientals i de salut a les ciutats, i és un dels principals causants de l’efecte illa de calor, que es produeix quan les àrees urbanes experimenten temperatures més altes que el seu entorn a causa del procés d’absorció, retenció i alliberament de calor que realitzen els materials d’edificis i espais públics. Altrament, aquest abús de calçades, en una ciutat com Terrassa on els carrers són majoritàriament estrets significa que les que voreres “pringuen”, i són molt estretes per ser l’última prioritat. Penseu ara en les voreres del vostre barri. Quantes d’elles no tenen la mida suficient per caminar amb seguretat i confortabilitat? Ja no pregunto quantes no tenen arbres.
Hi ha un tercer i important impacte negatiu provocat pel model de mobilitat, la contaminació, atmosfèrica i acústica. Segons l’informe anual de La Qualitat de l’Aire a Catalunya 2024 elaborat per la Direcció General del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, Terrassa va tenir una mitjana anual de 28 µg/m3 de NO2. Per sobre del límit de l’actual directiva EU que s’ha d’assolir l’any 2030, que és de 20 µg/m3, i molt per sobre del límit recomanat per l’Organització Mundial de la Salut que és de 10 µg/m3. És a dir que pràcticament tripliquem el límit saludable. Una barbaritat. Crec que no som prou conscients dels greus impactes que significa aquest nivell d’exposició per a la nostra salut. A l’àmbit metropolità de Barcelona, amb nivells de contaminació similars als de Terrassa, s’atribueixen científicament 3.500 morts prematures cada any per culpa de la contaminació atmosfèrica.
No penseu que dic tot això per criticar o perjudicar a totes aquelles persones que malauradament necessiteu el cotxe per als vostres desplaçaments obligats. Res més lluny de la meva voluntat. Ho dic perquè crec que us mereixeu, ens mereixem, una ciutat que ofereixi alternatives de qualitat al cotxe per moure’ns. Una ciutat amb millors voreres, amb més arbres, més i millors carrils bici, i millor transport públic. No pot ser que les parades de bus no tinguin ombra i seients. Sincerament, no us agradaria poder moure-us per Terrassa amb bici de manera segura? Sabeu que la gent que utilitza la bici quotidianament és més feliç? I sobretot per què necessitarem una ciutat més saludable i millor adaptada als efectes derivats del canvi climàtic que patirem. Si no l’adaptem aviat, siguem conscients, difícilment podrem seguir vivint a la ciutat tal com ho hem fet fins ara, en futur ja no molt lluny.
Malauradament, exceptuant algun cas aïllat, les decisions polítiques que s’han pres aquests darrers anys a Terrassa van en la direcció contrària. Més pàrquings per a cotxes a tot arreu, alguns com el del Portal de Sant Roc absolutament innecessari funcionalment i incomprensible econòmicament. O plantejar obrir la Rambla de nou als cotxes i desfer una de les mesures més valentes que es van prendre ara fa ja quinze anys. En canvi, cap nou carril bici, cap millora en el transport públic, poques millores en les voreres. No és d’estranyar que l’ús del vehicle a Terrassa s’hagi incrementat els últims anys i en aquest moment es facin amb cotxe el 45% dels desplaçaments que es realitzen a la ciutat segons les dades de la diagnosi del Pla de mobilitat Urbana en redacció en aquests moments. Anem al revés.
És urgent començar un procés de transició cap a una nova mobilitat més saludable seriós i global per a tota la ciutat. És més, el sostingut creixement residencial que es preveu a Terrassa encara obliga més. Si no es milloren i s’amplien el servei de transport públic, la infraestructura per a les bicicletes i les voreres a curt termini el risc de col·lapse de cotxes i el consegüent empitjorament de les condicions ambientals i de salut està assegurat.
M’agradaria molt més que a Terrassa hi hagués un pla de voreres, per ampliar-les i plantar arbres, i un pla de carrils bici que no pas un pla d’asfalt que és l’únic que tenim ara.