Un amic em pregunta si penso que Terrassa necessita un Palau de Congressos, i li dic que no ho sé. Però després de donar-hi quatre voltes, crec que la qüestió es pot plantejar d’una altra manera. Què en podríem fer d’un Palau de Congressos, i qui s’hi apuntaria?
Vull dir que necessitar, necessitar, Terrassa pot passar sense tenir-ne de Palau de Congressos, i es podria acontentar en endreçar l’actual recinte firal. He buscat quines ciutats europees i nord-americanes de 250.000 habitants o més -que és el que tindria Terrassa quan estigués construït- tenen Palau de Congressos amb capacitat per a unes 5.000 persones, com el que planeja d’Ajuntament de Terrassa. Segons ChatGPT, totes són o bé capitals de província a l’Estat espanyol, o bé grans ciutats europees, en general amb molta més població. Les més petites, amb uns 300.000 habitants, serien Orlando als Estats Units i Katowice a Polònia. Posem que la informació és correcta.
De manera que la pregunta no pot ser si Terrassa el “necessita”, sinó si el vol, i què en faria. Sobre si el vol, crec que el fonamental és si els qui en podrien ser els principals usuaris i beneficiats, s’hi apunten. A més del mateix Ajuntament de Terrassa, per exemple, hi hauria d’haver l’aposta ferma d’organitzacions econòmiques, de les grans empreses locals o comarcals, dels gremis professionals, la Universitat o del Parc Audiovisual de Terrassa. Una aventura merament municipal seria massa arriscada, i implicaria un finançament només públic que no respondria a les principals urgències de la ciutat.
L’altra pregunta que necessita resposta és què en faríem. I aquí, altra vegada, a part del propi Ajuntament, caldria tenir propostes i compromisos que haurien de venir de part del món econòmic. I, perquè no, del cultural, el comunicatiu, el sanitari, l’educatiu, l’universitari o l’esportiu. Certament, el lideratge en la promoció del Palau de Congressos ha de correspondre a l’Ajuntament de Terrassa. Però la gestió futura, hauria d’estar a mans d’un ens publicoprivat que n’assegurés la viabilitat econòmica. És a dir: el Palau de Congressos hauria de produir beneficis públics i privats.
Personalment, i sense més informació prèvia, penso que amb un bon projecte, un Palau de Congressos a Terrassa no només hauria de ser possible, sinó que podria formar part d’un pla més general de revalorització de la ciutat. Més que cridar a més població, que és el que passa ara, el Palau convidaria a fer créixer un teixit productiu i social d’alt valor. És el que necessitem els terrassencs per tal de sortir del risc de ser- si ja no ho som ara- una ciutat dormitori, de baix perfil econòmic, i havent d’atendre unes grans proporcions de població empobrida i d’altes necessitats assistencials.
És a dir: la proposta d’un Palau de Congressos no ha d’estar tan lligada a les actuals necessitats locals, comarcals o fins i tot nacionals, ni a acollir activitats disperses, sinó a un projecte de dinamització global de la ciutat. Podria tenir un paper tractor d’iniciatives que convertissin Terrassa en la gran ciutat que encara no és. Especialitzar-nos en àmbits de futur com la incorporació de la IA al món de la cultura, la comunicació, l’ensenyament, la sanitat o l’empresa, amb debats sobre com mantenir els equilibris entre tecnologia i humanització, per dir-ne un, podria tornar a fer de Terrassa una ciutat líder en innovació a favor de la prosperitat dels seus habitants.
Per què no?