Durant dècades, el diagnòstic del càncer ha depès gairebé exclusivament de les biòpsies quirúrgiques: procediments invasius, costosos i, sovint, massa tardans.
Però avui, gràcies a la biòpsia líquida i a tecnologies emergents com la microfluídica i la nanotecnologia, ens acostem a una revolució diagnòstica que permetrà detectar el càncer de forma primerenca, precisa i sense necessitat de bisturí.
La biòpsia líquida consisteix a analitzar una mostra de sang o un altre líquid corporal per identificar biomarcadors tumorals, com ara cèl·lules canceroses, ADN tumoral circulant o vesícules extracel·lulars. El gran avantatge d’aquest mètode és que no només evita intervencions agressives, sinó que també permet fer un seguiment continu de l’evolució del tumor. A diferència de les biòpsies tradicionals, que ofereixen només una “fotografia” puntual, la biòpsia líquida proporciona una pel·lícula del procés, mostrant com el càncer canvia amb el temps i respon als tractaments.
En un article publicat fa poc a la revista “Environmental Research”, un equip d’investigadors posa el focus en un fenomen sorprenent: la transferència horitzontal de gens (HGT) entre cèl·lules tumorals. A diferència de la transmissió genètica vertical (de pares a fills cel·lulars), l’HGT permet que les cèl·lules comparteixin fragments d’ADN entre elles, com si es passessin “notes” per sobreviure, tornar-se més agressives o resistents als fàrmacs. Aquest procés, ben conegut en bacteris, està esdevenint cada cop més rellevant en la investigació oncològica.
Detectar aquests materials genètics mòbils no és gens fàcil, ja que circulen en quantitats ínfimes i dins d’estructures nanoscòpiques. És aquí on la microfluídica —la manipulació de líquids en canals microscòpics— ha revolucionat el camp. Gràcies a aquesta tecnologia, és possible aïllar i analitzar components cel·lulars rars, com cèl·lules tumorals circulants o fragments d’ADN, amb una sensibilitat i rapidesa sorprenents.
I si la microfluídica obre la porta, la nanotecnologia és el motor que ens permet entrar. Parlem de dispositius, sensors i materials dissenyats a escala nanomètrica —mil vegades més petits que un cabell humà— capaços de detectar mutacions, identificar exosomes específics o alliberar medicaments amb precisió quirúrgica. La integració de nanomaterials en sistemes diagnòstics no només millora el rendiment, sinó que també obre la porta a aplicacions abans impensables, com la medicina personalitzada o els diagnòstics ràpids al punt d’atenció.
La recerca en nanotecnologia aplicada a la salut s’està consolidant com un camp estratègic. No només per l’impacte directe en el diagnòstic i tractament del càncer, sinó també pel seu potencial en altres àrees com les malalties infeccioses, neurodegeneratives o cardiovasculars. Invertir en ciència bàsica i desenvolupament tecnològic en aquest àmbit no és opcional: és una necessitat urgent si volem transformar el sistema sanitari i anticipar-nos a malalties que avui encara ens superen.
És clar que encara hi ha reptes importants: cal estandarditzar les tècniques i validar-les a escala clínica. Però els avenços recents ens mostren que anem pel bon camí. En aquesta cruïlla entre biologia, enginyeria i nanociència, estan naixent les eines que canviaran la medicina del futur.
Avui més que mai, podem escoltar els “xiuxiueigs genètics” de les cèl·lules tumorals —que abans ens passaven desapercebuts—. I si afinem l’oïda amb microxips i nanodispositius, el diagnòstic precoç i la medicina de precisió deixaran de ser ciència-ficció per formar part de la nostra realitat quotidiana.