Quan parlem de temes com l’educació i el desenvolupament del talent de les persones, des de ben petits sembla que alguns tinguin marcades sentències del tipus: "Això ho aprendràs quan siguis més gran", "ets molt jove, el que et queda per aprendre", "la vida t’ensenyarà moltes coses" o "l’experiència és un grau". Totes elles ancorades tradicionalment en una mateixa creença, la que diu que com més edat física té un ésser humà més experiència ha assolit i més coneixements o competències té, sigui en l’àmbit professional o en l’àmbit personal.
I entrem aquí en la reflexió que vull compartir: com és que s’entén de forma més o menys universal que l’acumulació d’experiències al llarg dels anys atorga als individus una "categoria" de coneixements o competències superior a la dels qui no les han viscut?
No és estrictament així, perquè hi ha com unes certes "dates de caducitat" marcades per a cada una de les activitats i/o professions i que a escala global s’entenen fixades per l’edat de jubilació. Aquesta edat pot ser habitualment els 65 anys per a qualsevol mena de feina, tot i que per a un futbolista professional aquesta pot anar entre els 28/30 o per sobre dels 40 en casos molt excepcionals.
Recordem aquí el porter i capità de la selecció d’Egipte Essam el Haday, que va jugar el passat Mundial de Rússia, on fins i tot va aturar un penal, amb 45 anys fets. Així doncs, l’edat real en què cada mercat valida els individus és diferent depenent de la tasca a realitzar.
Però què és aleshores el que permet que uns individus estiguin encara en actiu i altres es retirin, independentment de la seva edat física concreta? El punt no és la xifra d’edat, sinó l’estat de forma (físic i mental) i el grau d’actualització de coneixements i competències que té l’individu en qüestió.
En discussions en l’àmbit professional sobre la dificultat que el mercat laboral suposa per a les persones de la meva generació (els que estem per sobre dels 50), molts coincideixen a afirmar que el mercat és "molt dur" i que quasi no hi ha opcions. Certament les opcions es redueixen molt, perquè hi ha empreses i perfils contractants que consideren justament que la xifra d’edat és la que marca el nivell d’actualització d’un candidat/a, i per tant bloquegen candidats basant-se en aquesta xifra. En el meu parer, això és absolutament erroni, ja que un professional pot estar al dia i actualitzat, independentment de la seva edat físi- ca.
Donat doncs que el mercat és més limitat, a causa d’alguns dels qui contracten, considero que és absolutament crític millorar la nostra capacitat de seguir estant al dia, evolucionant contínuament i demostrant que l’edat com a indicador de l’estat de maduresa no és vàlida, almenys per a nosaltres mateixos.
Aleshores, quines serien les formes d’estar al corrent, i poder mantenir-nos en plena capacitat actualitzada de coneixements i competències?
N’hi ha de diverses, però les que major valor aporten en el meu criteri les podem resumir en aquests sis grups, en ordre d’importància: referents molt ben connectats, dins del Networking personal de cadascú; conferències i esdeveniments professionals de qualitat; Linkedin, com a xarxa professional virtual global; associacions professionals o sectorials (globals, regionals, nacionals o locals); cambres de comerç i altres entitats públiques de referència en cada àmbit; grups d’alumni d’escoles de negoci i/o universitats.
El que recomano és que estiguem ben connectats, de forma regular i periòdica, i ens assegurem individualment que el nostre grau de connexió externa és elevat, especialment en les d’escala global. No ens quedem pensant que ja ho sabem tot, perquè som "veterans" per la xifra d’edat que tenim. Sempre es pot aprendre!
Per acabar, permeteu-me que ressalti dues frases que resumeixen el que hem anat reflexionant junts en aquest article:
-"L’edat física no determina el nivell d’actualització de coneixements i competències que una persona té."
-"La capacitat individual d’estar al dia ve marcada per la combinació de les persones amb qui interactuo de forma regular i les fonts externes d’informació de les quals em nodreixo, junt amb la freqüència amb què totes dues passen de forma regular."
