Publicitat
Opinió

Insults i àmbits lingüístics

Fa anys, a la meva adolescència, vaig llegir en un llibre -el temps transcorregut no em permet identificar-ne la font- en què uns missioners blancs, anglosaxons i protestants, van desembarcar en una illa d’un dels arxipèlags del Pacífic -convertida en estat satèl·lit d’una gran potència- i van descobrir, escandalitzats, que les dones natives portaven habitualment el pit al descobert. La seva cultura occidental i puritana no podia admetre aquest costum i van pressionar fins a aconseguir l’obligatorietat d’usar una peça de roba que les cobrís el pit. El problema per a les natives no era trencar de manera forçada amb una tradició local que els era còmoda, que no feia mal a ningú, sinó el fet de patir una gran humiliació, ja que en aquella societat fins llavors tan sols portaven el pit tapat les prostitutes.

Els canvis culturals de procedència forana que es produeixin en una societat poden ser ben rebuts quan la novetat que aporten facilita una vida més còmoda o uns costums més respectuosos amb les llibertats i els drets individuals, però en altres ocasions, si són imposicions procedents d’un context aliè i no tenen sentit en el propi, produeixin més o menys malestar, i fins i tot poden ferir. L’imperialisme exerceix la seva violència en tots els àmbits, també en el cultural.

Acceptar per sistema criteris de l’àmbit cultural anglosaxó -que és una cosa que ens està passant en alguns casos- no em sembla gens adient. Ho hem pogut veure amb les acusacions de racisme llançades contra el futbolista Edinson Cavani i un àrbitre romanès, en què s’han utilitzat les paraules «negrito» i «negru», respectivament, per adreçar-se de manera afectuosa a un amic i per assenyalar un infractor.

En anglès, a les persones amb molta melanina a la pell se les anomena «blacks» o «niggers». La diferencia de matís entre les dues denominacions és que la segona es considera un insult. Però si a les llengües romàniques, a diferència de la llengua anglesa, tan sols hi ha una paraula per referir-se a una persona amb molta melanina a la pell i mai té un sentit insultant, ¿per què hem d’acceptar com a racista una paraula que tan sols té aquesta connotació a la seva llengua?

Comparteixo el punt de vista de John Barnes, un antic futbolista d’origen jamaicà i destacat lluitador antiracista, quan ha refutat les acusacions de racisme emeses contra l’àrbitre romanès: «Webo ha dit que si la persona assenyalada hagués estat blanca, l’àrbitre no s’hi hauria adreçat com "el blanc", però em penso que si hi haguessin estat cinc persones negres i una de blanca, és clar que l’àrbitre hauria dit "el blanc". Quina altra cosa hauria pogut dir?». I va afegir, a més: «I tot i que va dir "negru", si aquesta és la paraula romanesa per dir "black", què té de dolent?».

Trobo lògic que a un angloparlant li sonin malament paraules com «negrito» i «negru», però si s’entesta a no entendre que la seva funció en el nostre àmbit lingüístic és diferent a la que té al seu, crec que se’l podria acusar de prepotència cultural. I també crec que es poden de titllar d’acomplexats i submisos culturals els qui -des dels mitjans de comunicació de països on es parlen llengües romàniques o neollatines- també acusen de racistes les persones que utilitzen aquestes paraules.

De fet, penso que la qualitat d’insult no es troba mai en la paraula en si, sinó en la voluntat de l’emissor. Així, per exemple, a algú que ha nascut a Cartagena (Múrcia), si li diuen «murciano» l’estan insultant -un rebuig d’arrel identitària, fruit d’antics greuges entre urbans i rurals. Si un conterrani se li adrecés amb aquest apel·latiu, quedaria clara la voluntat d’ofendre, però si qui se li adreça d’aquesta manera fos una persona nascuda a Catalunya, resultaria evident que no té cap intenció denigradora. Fer-se l’ofès en aquest últim cas seria un acte de mala fe.

Però ja que parlem d’insults, diré que, per exemple, aquells que em colpeixen i em preocupem són els que ens mereixem tots els qui, per activa o per passiva, permetem que a prop nostre hi hagi gent que malviu en condicions infrahumanes en naus industrials abandonades.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top