Publicitat
Opinió

Estructures d’altres temps

No parlo d’arquitectura ni d’enginyeria, sinó d’administracions. La distribució dels governs en mandats de quatre anys, se’n diguin legislatures (cas del govern central i els autonòmics) o mandats (cas dels ajuntaments, consells comarcals i diputacions), és poc eficient per emprendre grans canvis estructurals. Oimés quan la gestió i tramitació van a pas de tortuga, en uns moments en què haurien de funcionar com a llebres, empaitades per gossos famolencs.

Sé per experiència pròpia que un mandat de quatre anys suposa un instant, a nivell administratiu. Qui cregui que en un mandat es poden dur a terme grans projectes i modificacions urbanístiques, econòmiques, d’habitatge, etc., és que no ha viscut ni conegut la realitat.

La realitat és que, en el temps d’un mandat, només el darrer és realment efectiu, perquè els tres anteriors consisteixen a aterrar, preparar i gestionar, per finalment, en el quart any, executar. Aquesta lentitud i burocràcia extremes impedeixen modificar les estructures heretades, de manera que els canvis es deixen "per a més endavant", per quan hi hagi temps i dedicació suficients.

Així doncs, tenim un Estat, un país i uns municipis a l’espera de posar les estructures al dia. Millor dit, per afrontar el futur amb garantia i eficàcia. Mentrestant es mantenen com s’han trobat, amb petits retocs o modificacions de darrera hora, per superar algun problema puntual, però cap replantejament global.

Per què aquesta llarga introducció? Per haver constatat les grans disfuncions, entre ministeris, entre departaments o entre serveis, segons sigui l’administració de la qual parlem. Aquestes disfuncions suposen pèrdues de temps enormes, mala distribució de recursos i, per descomptat, ineficiència general de tot l’entramat.

És cert que molts ajuntaments han anat posant al dia les seves estructures, començant pels més petits, perquè també és molt més fàcil. En funció de l’alcalde/alcaldessa i del seu equip, han dedicat temps i esforços a posar-se al dia, o han tingut diversos mandats amb majories suficients com per no ser destorbats.

Ara bé, l’administració central i les autonòmiques estan molt lluny de l’eficiència. Molt. Si mirem el govern central, el veurem distribuït en 22 ministeris i 30 secretaries d’Estat. Molt complicat com perquè tot pugui encaixar i funcionar amb celeritat i eficàcia. Si mirem la Generalitat de Catalunya, podem dir el mateix perquè, en un territori molt més petit, el govern disposa de 13 departaments/ conselleries. Similar problema tenen per anar tots a una, i no parlo a nivell polític, sinó tècnic i de gestió. Com tot a la vida arriba un moment en què o et poses al dia o fracasses totalment. Si parléssim d’una empresa privada, diria que tanques el negoci. En aquest cas, no es pot tancar, però sí arribar a la insostenibilitat. Jo diria que ens hi acostem a passos agegantats. Toca emprendre canvis substancials, en la reducció i modificació d’unes estructures pensades per a altres temps. Son pròpies de cent anys enrere. Totalment impròpies dels temps actuals. Què fer? Doncs, aturar un moment la maquinària i reordenar espais i estructures. No ens podem permetre trossejar i parcel·lar les infraestructures, equipaments i serveis quan estan totalment interrelacionats. S’han de reduir ministeris, departaments i regidories, apostant fort per gerents i tècnics, transversals, als quals es deleguin les funcions de gestió, deixant per als polítics les eines de direcció i decisió. Austeritat generalitzada en tot lloc i moment, i selecció dels més preparats i eficients, per a cada graó de l’administració. També el polític, en uns moments en què tenim al capdavant de molts llocs càrrecs de tercera en funcions de primera. Tenim pendent aquesta "revolució" des de fa una vintena d’anys. Ja no es pot esperar més.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top