En temps difícils, en què alguns discursos polítics neguen, invisibilitzen o fins i tot intenten revertir drets que tant ha costat conquerir, cada gest de visibilitat és un acte de resistència.
I quan aquest gest ve d’un càrrec públic, d’un alcalde que decideix compartir la seva història personal, parlar de la por que sentia de petit i reivindicar l’Orgull amb dignitat, no estem davant d’un simple testimoni. Estem davant d’un acte profundament polític. D’un exercici de lideratge ètic i humà que mereix ser reconegut.
En una recent publicació a Instagram, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, explicava que de petit vivia amb por. Por que li pogués passar alguna cosa per ser qui era. Por per la seva condició d’homosexual. Una por que el portava a amagar-se. Avui, molts anys després, des del màxim càrrec institucional de la ciutat, decideix alçar la veu. I ho fa precisament en un moment en què alguns voldrien que les famílies “se n’anessin a la platja” el dia de l’Orgull.
El seu missatge no és només una reivindicació personal: és una declaració col·lectiva. Una manera de dir-li a cada infant, adolescent o adult que encara avui viu amb por que no està sol. Que no cal amagar-se. Que la llibertat i la igualtat no són negociables.
Sabem, però, que la visibilitat implica riscos. Fer-se visible vol dir sovint exposar-se a comentaris homòfobs, burles o atacs. I això és intolerable.
A Terrassa, aquesta lluita no comença avui. Té una història profunda, teixida per entitats, col·lectius i persones activistes que, sovint des de la invisibilitat, han sostingut amb constància i valentia la defensa dels drets LGTBIQ+. Sense elles, res del que hem assolit seria possible. Per això, des de l’Ajuntament, defensem una aliança honesta i compromesa amb la societat civil per continuar construint una ciutat feminista, diversa i segura per a tothom.
Enguany, aquesta força comunitària pren cos i veu amb la recuperació de la manifestació del 28 de juny, impulsada per Homies Pride i altres col·lectius, que torna als carrers per recordar-nos que l’Orgull és més necessari que mai. Per dir alt i clar que ocupar l’espai públic amb dignitat i visibilitat continua sent una forma de resistència i d’esperança. Que no permetrem cap pas enrere.
Aquest 28 de juny, sortim al carrer amb orgull, amb memòria i amb futur. Reivindiquem el dret a ser, a estimar i a transformar. Perquè la lluita per la llibertat sexual i de gènere és també la lluita per la democràcia i la justícia. I perquè volem una societat en què ningú sigui deixat enrere.