Publicitat
Opinió

La ridiculesa

Josep Ballbè i Urrit

Cada dos per tres –no semblant pas casual– la justícia espanyola s’entesta a tensar la corda.

La sentència de fa quatre mesos (exactament el 24 de juliol) invalidant la immersió lingüística a Catalunya altera la normalitat existent fins ara. Fa mal pensar que vegin fantasmes allí on no hi són. Què espera la Unesco per reconèixer a Pablo Casado la seva contribució a la “diversitat lingüística” del planeta? Quan els filòlegs ens alerten de la desaparició de parles per l’imperialisme de la globalització cultural, resulta que va el cap del PP, a la “capital de ses illes”, a etzibar alguns estirabots: “Vosaltres no parleu català. Parleu mallorquí, parleu menorquí, parleu eivissenc i parleu formenterenc”. Per art de màgia, multiplica una llengua per cinc. Som, potser, davant d’un il·luminat de Déu?

Pel mateix preu, podria venir a Catalunya, volent-nos fer creure el mateix: el barceloní, el vigatà, el tortosí, el targarí o qualsevol altre invent seu. Li prego que els experiments els faci al laboratori,amb provetes i gasosa. Millor que s’escalfi la llengua amb la filípica d’exigir al “presi” Sánchez l’aplicació d’un 155 educatiu ara té nassos. “Qui no té un all té una ceba. Per més que fem el préssec com qui ve de l’hort o baixa de la figuera.”

Quines ganes de cercar problemes on tot és gairebé una bassa d’oli! L’interès real del poble rau que els poders públics atenguin millor les necessitats reals dels qui ho passen malament. Molt més quan la coexistència de crisi econòmica i sanitària no ha fet altra cosa que agreujar el panorama del dia a dia. El conill que s’han tret de l’aixella no deixa d’ésser un tel que pretén velar la visió del ciutadà. Tan difícil és sumar… que no restar, en el camp idiomàtic? No hi ha cap membre afiliat a un partit polític que es rebel·li contra la daga punyent d’una “disciplina de partit” ridículament retrògrada ? En ple segle XXI, encara ens hem d’empassar nyaps com que “España es una unidad de destino en lo universal”, entre d’altres?

De pas, remarco un prec que li vaig fer dies enrere a Òmnium Cultural: apliqueu el vostre esforç a la llavor de quan vàreu néixer. Part de la culpa, en aquest entrellat, us la podem imputar a vosaltres. Me n’he convençut malauradament quan us fiqueu –a l’estil messiànic de Fuenteovejuna– en “figues d’un altre paner” com el procés, el suposat “mandat” d’una majoria utòpica. Per tant, ridículs uns i altres!

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top