Josep Ballbè i Urrit
Hi ha llocs on, cada any –fins avui–, no s’enretira o es desa el pessebre. Les festes nadalenques queden certament enrere.
A l’horitzó més proper, tenim les de Pasqua. Enguany, exactament d’ací a dos mesos i mig. Tant en una com en altra ocasió, molta gent s’interessa més per la vessant lúdica que no pas la religiosa. Pensen més en vacances que en qualsevol altre tema. “Cadascú per on l’enfila”! Tot és ben respectable. Certament, que l’adagi més popular d’aquesta festa és aquell de “si la Candelera plora, l’hivern és fora. I, si riu, és ben viu”. De ben segur que els meteoròlegs ens ho recorden.
Tanmateix, l’estol de més refranys fa més que patxoca. Passo a citar-ne algun de menys conegut. Com ara, “bella Candelera, lletja primavera / si plou per la Candelera, apaga el foc de la llar / si la Candelera riu, l’oreneta ja és al niu / si plou per la Candelera, plou per la granera / la Candelera és jornalera i feinera / Candelera clara, fa bon fred encara”.
Som al bell mig de l’hivern. És una època que m’agrada i encisa. Tal vegada, en bona part, perquè jo vaig néixer en ple hivern. A més. Pel fet que la claror solar ja fa els dies més llargs i animosos. El mercuri dels termòmetres puja força i anticipa una prompta arribada de la primavera. De fet, els ametllers florits són un bon indicador per albirar-ho, sense cap por d’equivocar-nos.
Enguany, però, hi haurà un refrany que no s’acomplirà. Aquell que diu que “després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrera”… Em faig un fart de riure en saber que –per motius de Covid– la gresca, la xerinola i el descontrol previs a la Quaresma es traslladen al dia 8 de juny. És a dir, 8 dies justos abans de la diada de Corpus. Potser algú considerarà barrejar o “fusionar” el xivarri i el batibull lúdic propi de carnaval amb una tradició centenària com “l’ou com balla”. És clar que això és el súmmum de l’esperpent. El món totalment a l’inrevés. Entre naps i cols, arribem a extrems irrisoris que ens fan posar les mans al cap.
“Per la Candelera, candeles.” I, “pel juny, la falç al puny”. O bé jo diria que fogueres. Les que s’escauen a les revetlles de Sant Joan i Sant Pere. Que suspenguin les rues i ja està. Un bri de serietat! En circumstàncies excepcionals, no cerquem tres peus al gat!
