Publicitat
Opinió

La nit fosca

Josep Ballbè i Urrit

Aquesta imatge que expresso en un títol tan breu és recurrent a l’obra literària de Sant Joan de la Creu (o d’Àvila):

Un frare carmelità, prevere i místic del segle XVI, empès, en bona part, pels consells de Santa Teresa de Jesús, emprengué la reforma entre els germans de l’orde, fundant la branca dels carmelites. Aquest concepte representa el període de privacions de la vida. Ve associat als dubtes i neguits que percep qualsevol persona que pretén donar un cert sentit interior al seu pas per aquesta “vall de llàgrimes”. En aquest entrellat, tot aquell que té un bri de fe ha de renunciar a certs aspectes del seu tarannà per a retrobar-se amb les qüestions que el transcendeixen. Altrament, quan un mai no es planteja cap reflexió dins d’aquest batibull, gairebé diria que no es diferencia gens ni mica d’un animal. Si això no ens remou la fibra espiritual, malament rai!

Prou que entenc que bastir una columna de base religiosa, en l’entorn actual, representa un repte de força coratge. En alguns sectors, potser relliscarà olímpicament. En tot cas, ja anticipo que encaixaré estoicament tota mena de crítiques, en un sentit o altre.
És en aquest punt que la ment em suggereix de taral·lejar i meditar el text d’una vella i emotiva cançó: “La nit, per un camí indefinit, camina sense brogit darrere el cor de ponent. Té una beutat diferent. No té ni llums ni colors… Quan la natura s’ha adormit cansada, ella l’abriga en un vellut suau. A cada cosa, hi ha un perfum de fada. Totes les ombres s’han omplert de pau”.

“A la fi, es lloa la vida I, a la nit, es lloa el dia”. Heus ací un dels molts refranys ben nostres que condensen plenament el seu nucli filosòfic. Per contra, no estic gens ni mica d’acord amb el pessimisme de la dita que proclama “bona nit, set sous!”, en el sentit que tot s’ha acabat i no hi ha res més a fer.

Clouré el meu escrit referint que la figura del sant esdevé un mestre per a tots. Aquest títol misteriós que l’acompanyà sempre no vol pas ser res honorífic, sinó un sentit reconeixement a un magisteri que ens marca pautes. Fins al punt d’inculcar-nos una tasca molt profitosa mitjançant aquest consell tan profund: “Cerqueu llegint i trobareu meditant”. Al cap i a la fi, també li correspon l’afirmació que “només la veritat ens farà lliures”.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top