Publicitat
Opinió

Per què ERC de Sabadell embolica la troca?

Salvador Cardús i Ros

Llegeixo la proposta que fa ERC –de fet, la no-proposta– per impedir que la B-40 arribi a Sabadell. No ho entenc. Hi ha d’haver altres raons que no són les que es donen.

Suggerir que amb quatre retocs a l’N-150 i a la carretera de Matadepera ja queda resolta la connexió entre dues ciutats veïnes, de més de dos-cents mil habitants cadascuna, vol dir que hi ha una clara resistència a millorar les condicions de mobilitat entre una i l’altra. Vol dir que es vol impedir que la gent de Terrassa pugui anar directament a Castellar del Vallès, i al revés, sense fer la volta per la C-58. O que els de Sabadell ho tinguin més difícil per venir a Terrassa, qui sap!

Que el vell projecte de portar la B-40 fins a Granollers ha caducat és clar. Però la resistència a fer quatre quilòmetres d’autovia per enllaçar-la amb la C-58c a Sabadell ha de ser conseqüència o bé de la tossudesa a no voler reconèixer un error de plantejament inicial, o de l’interès per competir en lloc de col·laborar amb Terrassa, o de no voler coincidir amb el rival polític directe que és Junts, o pitjor, d’un patològic antiterrassenquisme. I, naturalment, espero que ERC de Terrassa ens ho pugui explicar millor, i ens digui si realment està d’acord amb la proposta de l’antic alcalde de Sabadell i ara diputat.

Certament, el diputat Juli Fernàndez ha fet més propostes que no pas aquestes. Ara bé, una cosa imprescindible quan es fan propostes des d’un càrrec polític és que cal dir alguna cosa de qui les pagarà i quan es faran. Per posar un cas, ja fa molts anys que l’urbanista Manuel de Solà-Morales defensava la línia ferroviària orbital de Mataró a Vilanova i la Geltrú, passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès, i que relligaria la dita “segona corona” metropolitana.

I Solà-Morales encara hi afegia una altra bona idea: si aquesta corona tenia forma d’arc, la fletxa hauria de ser la connexió Barcelona-Terrassa-Manresa- Berga-Tolosa de Llenguadoc, l’eix E-9.

Per cert, una “fletxa” que vam defensar el 2008 amb arguments i art al llibre “Barcelona-Terrassa -Tolosa de Llenguadoc: un vell camí, un bell futur”, editat per Finques Vidal Gomà i amb extraordinàries il·lustracions de Robert Cabeza. Es va presentar a Tolosa mateix pel llavors alcalde Pere Navarro i amb els alcaldes de la trentena de municipis implicats, i va donar lloc a la “Declaració per l’eix estratègic de l’E.9”.

El problema d’una idea i l’altra, però, era clar: primer, el cost. I segon, el calendari. Deixem ara el cas de l’eix E-9 que, ja ho sé, a més no passaria per Sabadell… Però si el projecte de la línia ferroviària ja es va desestimar perquè el 2008 estava pressupostat en 4.000 milions d’euros –ara ja seria més del doble–, vista l’experiència dels sis quilòmetres de la B-40, quant trigaríem a veure passar els trens? D’altra banda, les propostes de l’antic alcalde d’ERC de Sabadell en quin termini raonable pensa que es podrien tenir, després de fer els projectes, passar tots els tràmits, licitar les obres i executar-les? És que el temps no importa? Si ara ja hi ha acord amb el ministeri espanyol per fer els quatre quilòmetres que acabarien la B-40 a la C-58c de Sabadell, és que ERC no ha calculat el cost econòmic del retardament a l’hora de portar a terme unes alternatives per a les quals ni tan sols hi ha consens al territori?

Ho torno a preguntar: per què ERC de Sabadell embolica la troca?

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top