Publicitat
Opinió

Mantenir o suprimir els jutjats de pau?

JOAN ROMA I CUNILL

Fa uns dies que estem de reunions i mobilitzacions al voltant de la figura dels jutjats de pau, amb informacions i detalls que no sempre concorden amb la realitat.

El motiu de parlar del tema és la tramitació al Congrés dels Diputats del Projecte de Llei Orgànica d’eficiència organitzativa del servei públic de Justícia.

A instàncies de la consellera de Justícia de la Generalitat i de l’Associació Catalana de Jutges de Pau, es pretén introduir alguna esmena que permeti mantenir aquesta figura, almenys aquí a Catalunya, on els jutjats de pau tenen una llarga tradició, amb uns resultats clarament positius.

Per als no avesats al tema, diré que de 947 municipis que té Catalunya, hi ha 898 jutjats de pau. És a dir, a tots, excepte els que tenen jutjats de primera instància i instrucció. Els jutjats foren creats el 3 de novembre del 1855, i s’ocupen de tot allò que està relacionat amb el Registre Civil (creat l’1 de gener del 1871). Són una mena de delegacions del sistema judicial a cada municipi i, de fet, el jutge/essa és la segona autoritat, després de l’alcalde/essa.

El sistema d’elecció es regeix per una convocatòria, cada quatre anys, per demanar candidats al càrrec de jutge de pau i substitut. La convocatòria l’organitza l’ajuntament, el qual comprova que els candidats compleixen les condicions per ser-ho. Porta la proposta al ple per aprovar els candidats a jutge i substitut, i és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui els designa. Quedi clara, doncs, la dependència directa dels jutjats del TSJC.

Per a aquestes funcions els jutges de pobles de fins a 2.000 habitants reben una indemnització de 90 euros al mes, i els secretaris d’ajuntaments, una de 581 euros/any, en pobles fins a 499 habitants i de 500 en endavant, la indemnització és de 864 euros/any. La Generalitat també fa una aportació anual per a col·laborar en les despeses que originen els jutjats de pau als ajuntaments.
Cal tenir present que els jutjats estan habitualment a les cases consistorials, on disposen d’un despatx o sala per tramitar la documentació lligada al Registre Civil. Llibres de naixements, defuncions i casaments. I des d’on reben i tramiten documents arribats de jutjats que necessiten ser coneguts i entregats a persones del poble. Com a representants de la justícia, estan habilitats per a celebrar casaments i diferents actes de mediació per faltes o petites infraccions.

El seu mandat és de quatre anys i en finalitzar s’hi poden tornar a presentar tantes vegades com vulguin, i siguin proposats pel ple i designats pel TSJC.

Què dir davant la seva possible desaparició? Com en altres qüestions, hi ha pros i contres. És cert que el pas del temps i la introducció de les noves tecnologies ha variat molt la feina que tenien fins ara. L’administració electrònica ha vingut per quedar-se, i ja es pot fer pràcticament tot per aquesta via, sense necessitat de la presencialitat del passat. Encara queden qüestions, com la d’oficiar casaments, que té una gran importància i treu feina a l’alcalde i ajuntament, en general.

També té la seva utilitat per temes de mediació i resolució de petites faltes i infraccions, quan el jutge té suficient autoritat i sensibilitat.

Ara bé, cal saber que aquesta figura és incompatible amb qualsevol altre càrrec polític i institucional. Què suposa això? Doncs que a pobles molt petits cada vegada és més difícil trobar algú que ho vulgui ser. Posem xifres al tema. Tenim un centenar de pobles de menys de 100 habitants. Trobar un candidat a alcalde i un a tinent d’alcalde no és fàcil. Si hi afegim un candidat a jutge i a jutge substitut, encara ho és menys.

El mateix podem dir per a pobles de menys de 500 o 1.000 habitants. Costa molt cobrir les places, i és obligatori cobrir-les, si existeix jutjat de pau. Aleshores què fer? Soc partidari d’una doble realitat. Els ajuntaments que vulguin mantenir el jutjat de pau que ho demanin, i els que no, que se suprimeixi. Al cap i a la fi, si es suprimeix no passa res d’especialment negatiu. Tota la tramitació de Registre Civil i documentació judicial la portarà el secretari de l’ajuntament o una administrativa habilitada. No hi haurà cap daltabaix d’un sistema a l’altre.

O si es vol, es poden agrupar jutjats de pau en l’àmbit comarcal, perquè es faci càrrec de les gestions i tramitacions actuals, poble per poble. Entenc la defensa de la continuïtat a pobles grans, però aquesta figura ha perdut pes i atribucions als més petits. I si s’ha de posar una persona a un lloc més per força que no pas per vocació, no anem per bon camí. Ara i aquí, les vocacions han disminuït, i les funcions tradicionals i històriques també. Potser que acceptem canvis, en funció de la realitat present.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top