“La primera resposta quan em van proposar sortir al carrer va ser que no”. Així va començar la petita aventura que va tenir divendres en Joan Armengol, pacient de la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa. “Ho vaig veure com una cosa massa grossa, fora de context”, ha apuntat. Tot i les reticències inicials, Armengol, després d’estar gairebé dos mesos dins les habitacions hospitalàries, va accedir a fer una petita passejada per la plaça de la Quadra de Vallparadís. Després de poder tornar a gaudir del sol i l’aire fresc, el pacient no es va penedir: “Demà, si voleu, torno a sortir”, va exclamar, amb felicitat al rostre, i va afegir que “portava dos dies il·lusionat pensant a sortir”.
Joan Armengol va ser el primer pacient de MútuaTerrassa que va poder efectuar aquesta sortida a l’exterior com a prova pilot de la iniciativa “Espais que curen”. “Està demostrat que proporciona uns beneficis tant físics com emocionals, a més de millorar la recuperació funcional dels pacients de cures intensives i de semicrítics”, va explicar l’Anna Cabasses, la cap d’infermeria de l’àrea de Medicina Intensiva de MútuaTerrassa, ja que “disminueix l’estrès i permet que s’orientin en l’espai”.
Per poder dur a terme aquestes petites excursions, primer cal seguir un protocol escrupolós de selecció de quins pacients poden acollir-se. “Els malalts han d’haver estat uns 15 dies ingressats a les nostres unitats”, va concretar Cabasses, que també va admetre que, tot i que a l’interior de l’hospital hi ha llum natural i una bona temperatura, “no disposen d’aquestes olors i aquest ambient que sí que tenim a l’exterior”. Segons l’estat dels ingressats, l’equip mèdic que el controla determina si es podrà oferir la possibilitat de sortir.
- Un equip multidisciplinari valora els casos de cada pacient per determinar si són aptes
- Nebridi Aróztegui
A més, després que els pacients als quals se’ls dona l’oportunitat acceptin, un equip multidisciplinari de metges valoren si és adequat dur a terme la sortida o si, al contrari, el malalt presenta un quadre diagnòstic massa greu que impossibiliti l’activitat. “Es fa tot el possible per organitzar-ho amb tots els mitjans que es necessitin per tenir tota la seguretat possible durant la sortida”, va afirmar la cap d’infermeria, i va concretar que els pacients han d’estar “hemodinàmicament i respiratòriament estables” i que, en cas que sigui necessari, es podria treure el pacient en el seu mateix llit hospitalari i amb alguns medis de suport vital.
En el cas d’en Joan Armengol, no va ser necessari un desplegament tan gran, ja que va sortir amb una cadira amb rodes i una manta. El pacient va poder gaudir d’una bona estona al sol, un fet que va assegurar que el va fer sentir molt millor. “Arriba un moment que dins l’habitació em faltava alguna cosa, per molt simpàtiques que siguin les infermeres”, va mencionar. Per això, Armengol ho recomana a tots els malalts que puguin fer-ho. “Si poguéssim fer un volt cada dia per aquí, jo ho firmo”, va assegurar el pacient. En aquest sentit, Anna Cabassa va destacar que “això forma part de la cura terapèutica de la nostra unitat de medicina intensiva” i va refermar que “és bo pel pacient”.
