Publicitat
Opinió

I anem sumant despropòsits…

Rosa Ferrer

“El metge competent, abans de donar una medicina al seu pacient, es familiaritza no sols amb la malaltia que desitja curar, sinó també amb els hàbits i la constitució del malalt”, Marco Tulio Ciceró.

De metges competents en tenim, tan sols cal que els deixem fer la seva feina, conèixer la persona, visitar-la, fer un diagnòstic, demanar les proves necessàries per confirmar-lo, prescriure el tractament més adient per a cada persona i, si cal, donar-li la baixa laboral, això sí, sempre sota la confidencialitat metge-pacient.

La setmana passada ens van informar del que, escric literalment, amb errors gramaticals inclosos, hi ha a la pàgina web gencat.cat: “Davant l’alta transmissió comunitària, s’ha simplificat el procés de baixa per covid-19. Es pot demanar si es pateixen símpromes compatibles amb la malaltia i es tramita telemàticament a través de La Meva Salut o del web de programació per motius”, on posa “símpromes” esperen que la gent entengui “símptomes”. Remarquen unes línies més avall que la baixa es pot demanar quan la persona es trobi malament i tingui simptomatologia compatible amb covid-19, “febre, tots, miàlgies, malestar general…”, indicant que “al web no cal adjuntar informe mèdic ni prova positiva”. És un serveixis vostè mateix, encara sort que no hi afegeixen: si tenen dubtes consultin al Dr. Google, que és el que, de moment, no està col·lapsat!

He entrat a la pàgina web i efectivament he trobat la pestanya on clicar per demanar la baixa per “Símptomes de la Covid-19”, dit i fet. He escoltat el que diuen empresaris i els puc entendre, el que encara no he escoltat, i per això escric aquest article, és què en diuen tant els metges, que tenen les seves funcions substituïdes per una web ni tan sols intel·ligent, ni les persones que s’han d’autodiagnosticar sense cap orientació ni de professionals de la salut ni de PCR, que per cert tampoc són gaire fiables.

Ah, que ja posa a la web alguns dels símptomes que dona la Covid-19, sí, els mateixos que poden donar moltes altres malalties: tos, febre, miàlgies, malestar general…, això hi ha multitud de malalties que ho poden donar, des d’un vulgar refredat fins a una meningitis, hepatitis i totes les “itis” que vulguem afegir, i també pot ser una simptomatologia d’una malaltia oncològica inicial, o no tan inicial, i si és així, qui serà el responsable final d’una baixa amb un diagnòstic equivocat? El metge? No! No és qui ha fet el diagnòstic ni ha firmat la baixa. La persona que l’ha demanada? Tampoc! S’ha vist obligada davant la deixadesa del sistema de salut que coneixent des de fa més de 10 anys que arribaríem a la precarietat en què està actualment, no han treballat per resoldre-ho i ara amb l’excusa de facilitar la baixa deixa una altra vegada les persones sense l’atenció sanitària correcta i que tothom mereix i el personal sanitari, sobretot els metges, sense poder exercir la seva professió.

Espero no tornar a sentir per part del senyor conseller de Sanitat frases similars a les que va dir fa quasi un any: “Quan passi la Covid, tindrem un repunt de mortalitat de càncer i de malalties cardiovasculars. Confiem que serà passatger i no tindrà una durada llarga, però l’esperem”. La meva resposta continua sent la mateixa: “Sí, senyor conseller, després de la Covid moriran tots aquells desterrats del sistema sanitari per l’epidèmia, és a dir, aquells que podien ser diagnosticats i tractats a temps per superar la seva malaltia”, i aquí hi afegeixo: “Tots aquells que van ser obligats a fer-se un diagnòstic sense saber de medicina”. I aquesta vegada, si us plau, demanin disculpes que no costa tant, i rectifiquin, que és de savis fer-ho. Com diu Sèneca: “No pot el metge curar bé sense tenir present el malalt”.

L’altre despropòsit arriba a la publicació a dia 5 de juliol del 2022 al BOE (Boletín Oficial del Estado) del Ministeri de Sanitat, referència BOE-A-2022-11127, que diu textualment:”La Comisión Permanente de Farmacia del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud, en su reunión del 13 de julio de 2021, ha elaborado y aprobado la «Guía para la indicación, uso y autorización de dispensación de medicamentos sujetos a prescripción médica por parte de las /los enfermeras/os de: Hipertensión (HTA) (código de identificación: 202107-GENFHTA)» y la «Guía para la indicación, uso y autorización de dispensación de medicamentos sujetos a prescripción médica por parte de las /los enfermeras/os de: Diabetes mellitus tipo 1 y tipo 2 (código de identificación: 202107-GENFDM)».

En aplicación de lo previsto en el artículo 6.4 del Real Decreto 954/2015, de 23 de octubre, por el que se regula la indicación, uso y autorización de dispensación de medicamentos y productos sanitarios de uso humano por parte de los enfermeros, las guías de práctica clínica y asistencial deberán ser validadas por la Dirección General de Salud Pública, una vez examinado el texto concreto y al considerar que su contenido es adecuado y suficiente a los fines de la indicación, uso y autorización de dispensación por los enfermeros de medicamentos de uso humano sujetos a prescripción médica”.

No, “señores” del Ministerio de Sanidad, les infermeres ni volem ni podem substituir els metges, i tal com vostès diuen en el decret, que és de “dispensación de medicamentos sujetos a prescripción médica”, és de “prescripció mèdica”, ja que els diagnòstics de “Hipertensión (HTA) (código de identificación: 202107-GENFHTA) i, Diabetes mellitus tipo 1 y tipo 2 (código de identificación: 202107-GENFDM)” són diagnòstics mèdics, no infermers, és quelcom que no ens pertany i no hem de fer. Si us plau, una mica de seny, pel bé de tots, dels professionals i de la gent que hem d’atendre i confien en nosaltres.

Com a infermera puc fer el control i seguiment de la persona amb diabetis o amb hipertensió, però no em pertoca prescriure una insulina, ni he de saber la quantitat adient a cada persona i el mateix amb els antihipertensius.

Ja n’hi ha prou de confondre tothom! Com deia la setmana passada, el professional té uns drets i uns deures, dret a desenvolupar èticament i eficientment la feina per a la qual ens hem preparat i el deure d’oferir les millors cures a les persones que ho necessiten, i això tan sols s’aconsegueix si cada professional fa la feina que li pertoca. Estar a càrrec no és només executar les mesures adequades, sinó verificar que els altres també ho facin, veure que ningú de manera deliberada o no faci res que pugui perjudicar aquestes mesures (Florence Nightingale).

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top