Publicitat
Opinió

Hiroshima i Nagasaki

Josep Ballbè i Urrit

Fins i tot aquell que passa de l’actualitat, no li interessa la història o mai no agafa un llibre, sap quelcom del tema.

El títol és eloqüent: els dies 6 i 9 d’agost de 1945, aquestes dues ciutats van ser bombardejades amb bombes atòmiques/nuclears. Allò marcà la fi de la Segona Guerra Mundial, la rendició del Japó i “l’execució” d’unes 180.000 persones. Sense oblidar uns 130.000 ferits i les seqüeles de càncers, leucèmies i altres trastorns entre els supervivents, d’aleshores ençà.

Després d’aquella barrabassada atroç, tots teníem dret a escridassar els governs amb un fortíssim “never more”. Pensàvem que el món en prendria nota. Que uns fets tan abominables mai més no nodririen el contingut dels “massmedia”. Fins que, el proppassat 24 de febrer d’enguany, un Vladimir Putin egocèntric, psicòpata, maldestre, repel·lent i matusser ordenà l’esclat de la guerra d’Ucraïna.
Des d’aquests epítets, la irresponsabilitat cal fer-la extensiva als dirigents d’organismes com l’ONU o la UE. No ser capaços, gairebé mig any després, d’aturar el conflicte els incapacita del tot. Lluny d’atiar la maquinària de l’entesa i el diàleg, es limiten a incrementar la tensió enviant més armes a la zona de marres. Per damunt de tot, els preocupa més salvar l’economia i que la producció de les empreses que fabriquen aquest tipus de material no pari.

Mentrestant, en l’àmbit espanyol, sentir declaracions com les de la ministra de defensa (Margarita Robles) em sotragueja. Avantposar el manteniment de llocs de treball en indústries del sector a cloure un conflicte tan esfereïdor com aquest –en ple segle XXI– és vomitar pólvora, odi, rancúnia i nul·litat de sentiments. Quina vergonya! No ens mereixem aquesta classe de polítics.

Llàstima que la dita llatina del “homo homini lupus” s’escaigui plenament en aquest entrellat! Passo d’ells i de la seva parentela. Ja s’encarregarà la història d’adjudicar-los el reguitzell d’adjectius abominables que es mereixen (uns i altres). Em continuo preguntant on és el progrés de la humanitat. Faig meva una frase d’en Groucho Marx: “que aturin el planeta, perquè me’n vull baixar”. Un darrer estirabot: Déu no vulgui que li atorguin el “Nobel de la Pau” al Josep Borrell o a l’Antonio Guterres! Als responsables de la política exterior europea i secretari de l’ONU, els hauria de caure la cara de vergonya.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top