Publicitat
Opinió

Competències en decadència

Joan Carles Folia, Coach Advance Life

L’últim informe que s’ha emès de les proves de competències bàsiques dels alumnes del nostre país posa de manifest que el nivell acadèmic dels adolescents catalans continua en descens d’una manera alarmant.

Aquest és el tercer curs en què es veu afectat i es confirma una nova davallada en totes les competències bàsiques: català, castellà, anglès, matemàtiques i ciència-tecnologia. Hi ha menys alumnes excel·lents i més de nivell baix respecte a edicions anteriors, i és especialment preocupant el rendiment en matemàtiques i anglès.

Aquests són els resultats de la prova de competències bàsiques que van afrontar 81.600 alumnes de 4t d’ESO (16 anys) al març i que han estat publicats pel Consell Superior d’Avaluació de la Generalitat. Serveixen per analitzar el sistema educatiu i no tenen repercussió a les notes de l’estudiant, però sí a les seves vides.
Tinc innumerables coneguts que són professors i professores de secundària i davant d’aquest resultats sempre em comenten que ells i elles segueixen treballant i exigint de la mateixa manera que fa 20 anys enrere. Són les famílies i la societat- diuen- que han canviat la seva manera de procedir. Les famílies defensen als seus fills i filles davant qualsevol vicissitud que la vida els pugui portar. Els hi permeten tot i el nivell d’esforç i maduresa està sota mínims perquè estan acostumats que els “papes i mames” els facin tot. Quan després a consulta parlo amb les famílies em diuen que la culpa és dels professors que no es dediquen igual que ho feien abans. “Abans als centres docents s’anava a treballar de valent, ara perden massa el temps amb elements superflus que els allunyen de l’objectiu bàsic pel que haurien de treballar i no és altre que preparar als nostres fills i filles” – literal.

Objectivem una mica el tema. És cert que a dia d’avui els centres docents tenen poc a veure amb els instituts de fa 25 anys enrere. La societat del segle XXI ha portat una quantitat immensa de noves realitats que necessàriament també han hagut d’influir en els continguts, estructura i funcionament d’aquests agents educadors. La figura del professor ha passat de ser d’un pur transmissor de conceptes i valors a haver de lidiar amb mil i una qüestió que s’allunyen del coneixement cognitiu per excel·lència. Ara es treballen projectes, relacions, connexions, emocions, “performance”… lluny d’obrir un llibre per la pagina 32 i aprendre’s de memòria allò que figurava per escrit en aquell full per després ser vomitat en un examen amenaçador però que posava a lloc a tothom. Ara volem que els alumnes no sàpiguen les coses i si siguin competents amb diferents àmbits. De moment no hem trobat el camí per fer-ho, segons els últim resultats.

D’altra banda les famílies d’ara i les de fa 25 anys tampoc tenen res a veure. Abans una mirada, un crit i en alguns casos un calbot marcaven el camí correcte. La paraula del mestre era sagrada. Ara els pares i mares escridassen als professors, sempre tenen la paraula denúncia a la boca i es clar han aconseguit que els joves siguin més sobreprotegits, menys competents i de rebot augmentar per tres l’índex de suïcidi juvenil.
L’administració tampoc hi ajuda gaire, 7 lleis educatives en 40 anys i canvis constants curs darrere curs a les nostres escoles i instituts fan que tothom, mestres, professors, famílies i sobretot alumnes no siguin competents amb allò que els enfrontarà de debò a la vida.
Com ja cantava Txarango fa uns anys: “Seguim aquí – Seguim sumant històries, seguim vius”, que ja és molt.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top