Publicitat
Opinió

Les conseqüències no volgudes de la ZBE

Salvador Cardús i Ros

Tots els esforços per reduir les emissions contaminants dels vehicles de motor han de ser benvinguts. Ara bé, la qüestió delicada és la de com es fan aquests esforços per tal que siguin eficaços i ells mateixos sostenibles i com fer-los sense incrementar les desigualtats entre ciutadans.

És a dir, és bo saber que a finals del 2023 tindrem zona de baixes emissions (ZBE) a Terrassa. I no només és bo perquè així complirem allò que és obligatori, sinó perquè realment han d’incidir en una millor salut de les persones, en menys contaminació ambiental a la ciutat i en el combat contra l’escalfament global.

Tanmateix, i per als que no en som experts, fa rumiar que la implantació a Terrassa de la ZBE costi 16,6 milions d’euros
–els que s’esperen rebre dels Next Generation–, més els que hi posi la Generalitat, més el que costarà al mateix Ajuntament amb informes i treballs interns. Per fer-nos càrrec de la importància de la despesa –que, vingui d’on vingui, sempre acabem sent els contribuents els que la paguem–, seria interessant veure aquests milions desglossats en les partides corresponents.

D’aquesta manera, també es podria avaluar fins a quin punt aquesta gran despesa –que, inevitablement, també genera emissions– quedarà compensada, i en quin termini, per la disminució de gasos contaminants a la ciutat. No fos cas que fos més car –i contaminant– el farciment que el gall.

La segona preocupació a què caldria donar resposta amb la instauració d’aquesta ZBE terrassenca és la de com afectarà les diverses persones que es mouen per la ciutat. Els 200.000 desplaçaments diaris que diu que es fan a la ciutat –no em queda clar si són desplaçaments de vehicles o de persones que hi van i, per tant, força menys vehicles– no es distribueixen de manera aleatòria entre els terrassencs. Hi ha qui en té una necessitat absoluta, i qui se’n podria estar, d’acord. I hi ha qui tindrà el vehicle en condicions per circular dins d’aquesta zona i qui no. I això suposarà un factor de discriminació econòmica greu per a moltes persones, com ja s’ha posat de manifest allà on s’ha començat a implantar. I és que els qui tenen vehicles antics que no compleixen les condicions per circular-hi segur que coincideix amb els grups socials econòmicament i socialment més desafavorits. En definitiva: sabem quants terrassencs que viuen dins d’aquesta ZBE tenen vehicles amb què no hi podran circular? Tindran algun tipus de moratòria o exempció per circular-hi? S’aplicarà a gent gran, per a qui ja no té sentit canviar de cotxe, per als aturats o per als joves amb feines precàries… I per als que no viuran a la ZBE, però hi treballen –comerciants, distribuïdors, professionals…–, hi ha res previst?

Finalment, i a mitjà termini, és molt possible que la implantació de la ZBE expulsi activitat comercial i serveis professionals, però també residents, cap a la perifèria. Com se solia dir, si la muntanya no va cap a Mahoma, Mahoma anirà cap a la muntanya. És molt possible que amb la disminució necessària de la circulació de vehicles també expulsem activitat social i econòmica del centre, afavorint allò contra el que també es lluita i que és l’abandonament del centre de la ciutat. S’ha estudiat?

Torno a dir que cal saludar la prevista arribada el 2023 de la ZBE a Terrassa (que, de fet, no en tinc cap dubte, serà més tard). Però oi que estaria bé preveure’n les conseqüències no volgudes?

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top