Joan Alegre Rubió, advocat i president de la JAT (Jove Advocacia de Terrassa)
Afortunadament, la vida és plena de segones oportunitats, i l’àmbit jurídic no n’ha de ser pas una excepció.
Per això hem de celebrar que la Llei de la Segona Oportunitat s’hagi erigit en una de les eines més útils i potents per tal d’oferir una nova vida econòmica a les persones, que de manera involuntària i sobrevinguda s’han vist abocades a una situació d’insolvència personal. Precisament, aquesta reflexió va quedar palesa en el decurs del Segon Congrés Europeu de la Segona Oportunitat, celebrat els dies 16 i 17 de gener a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, en què es va debatre sobre els avenços i els reptes que avui dia encara es presenten entre els professionals del dret.
A mesura que les crisis econòmiques sacsegen les famílies i els petits empresaris i empresàries del país, el Mecanisme de la Segona Oportunitat (un procediment especialment previst al Text Refós de la Llei Concursal) ha passat de ser una figura gairebé desconeguda per la majoria de la població a un mecanisme essencial per la millora de la vida de milers de persones. Cal recordar que aquest mecanisme, concretament a través del que anomenem com l’exoneració del passiu insatisfet, permet a les persones insolvents i considerades de bona fe alliberar-se d’una situació d’endeutament que no poden assumir i les empeny fora del sistema, i les aboca sovint a l’ostracisme més absolut.
Durant el congrés, es va presentar el 2n Informe de la Insolvència Personal de l’ICAB, que va revelar dades tan esperançadores com reveladores. A tall d’exemple, segons aquest estudi estadístic, els procediments concursals de la segona oportunitat han reduït significativament la seva durada, i han passat d’un temps mitjà de 560 dies a tan sols 242, en part, gràcies a la reforma legislativa que es va implementar durant la tardor de l’any 2022; d’aquesta manera, no només s’evidencia una millora en l’eficàcia i eficiència de l’Administració de Justícia a l’hora de tramitar aquests procediments, sinó també un alleujament crucial per a aquells que més ho necessiten. Personalment, penso que l’informe ens va posar davant de dues realitats importantíssimes, una que es refereix a l’evolució qualitativa i quantitativa del mecanisme i l’augment tan significatiu de casos que s’ha produït en comparació amb l’any 2023, cosa que ens ensenya l’èxit de les tasques de divulgació i la democratització de l’accés al mecanisme de la Llei de Segona Oportunitat, atès que arriba a sectors de la població que habitualment disposen de menys recursos i solen ser més vulnerables; i l’altra, la que parla de la necessitat d’enfortir i dotar d’eines preventives i ‘pedagògiques’ la ciutadania, per tal que puguin detectar i anticipar-se a un estat de “sobreendeutament” definitiu.
Tanmateix, més enllà de les dades, el que emociona i motiva a continuar apostant per la difusió i aplicació d’aquesta llei és l’impacte que acaba tenint sobre la vida de les persones que s’hi acullen. En la línia del que es va exposar al llarg dels dos dies de congrés, l’exoneració dels deutes no només suposa l’alliberament d’una gran càrrega econòmica i la pressió asfixiant que en deriva, sinó que permet a la persona reintegrar-se a tots els efectes a la societat i al mercat de crèdit. És a dir, és imprescindible que comencem a entendre la Segona Oportunitat com una via per aconseguir recuperar les persones de l’economia submergida i l’exclusió social, per tal de garantir la protecció dels drets humans més fonamentals, i perquè qui es vegi afectat per aquesta desafortunada situació pugui tornar a somiar, a emprendre i a incorporar-se al sistema amb plena dignitat; perquè en definitiva, i com molt encertadament va concloure un dels ponents: “Això no es tracta només d’economia, sinó d’humanitat”.
Gràcies a aquest esdeveniment, vam ser testimonis de com el dret pot ser una eina de canvi real en la vida de les persones, sabent que com a societat tenim el repte de continuar treballant perquè les segones oportunitats no siguin una excepció i, si bé l’advocacia i les institucions hi juguen un paper crucial, també ho han de fer l’empatia i la voluntat col·lectiva de construir un sistema més just i humà.
Aquesta normativa ens recorda que darrere de cada expedient, de cada xifra, hi ha una persona, una història de lluita i, sobretot, una esperança renovada. Perquè, al capdavall, la justícia no es mesura només pel rigor de les seves lleis, sinó per la seva capacitat de retornar esperança i dignitat a qui més ho necessita. La Segona Oportunitat no és només un terme jurídic, és un pont cap a una vida millor.
