No hi ha volta de full: tots els números del sorteig de la Grossa de Nadal tenen exactament les mateixes probabilitats de sortir. Per moltes estadístiques que es facin sobre els números que han sortit més vegades, finalment, és la sort qui decideix el que s’emporta el desitjat primer premi. Això no és obstacle perquè, per superstició o convenciment, el comprador s’acabi decantant per un o altre. Sobretot, la terminació, acostuma a ser l’objectiu de moltes persones a l’hora de comprar un dècim.
És habitual que els jugadors tinguin preferències per determinades xifres finals, com el 5 o el 7, que són els que, segons apunten des de les administracions de loteria, són el més demanats i els que els compradors consideren que porten bona sort. En especial, el 7, de sempre s’ha considerat com la xifra de la bona fortuna. Al cantó oposat el 13 és la terminació que més s’evita. També per qüestions de superstició, ja que aquesta xifra té l’etiqueta de la mala sort a moltes cultures i, fins i tot, en alguns països, a blocs de pisos o a hotels es passa de la planta 12 a la 14 per aquest motiu, per saltar-se el número considerat com a nefast.
El seu fonament
Els que opten pel 5 tenen el seu fonament en el fet que és el número que més vegades ha sortit, fins a 32 ocasions. El segueixen el 4, amb 27 vegades, i el 6, que ha sortit en 26 oportunitats. Curiosament, la terminació de dues xifres que mai ha sortit és el 25. No deixa de ser interessant, tenint en compte que es tracta del sorteig de Nadal, que com sap tothom, és el 25 de desembre.
En aquest apartat, les terminacions de dues xifres que han sortit més vegades són el 85, amb set aparicions (1841, 1858, 1867, 1868, 1900, 1915 i 2005); el 57, amb sis (1820, 1846, 1871, 1878, 1881 i 1932); i el 64, amb cinc (1821, 1948, 1961, 1976 i 1987). Només dos números complets han sigut els agraciats en el sorteig de cada mes de desembre. Es tracta del 15.640, que va ser el primer premi en les edicions de 1956 i 1978, i el 20.297, que va sortir en els anys 1903 i 2006. Cal remarcar que, fins a l’any 2004, només hi havia dècims de loteria entre el número 0 i el 65.999. L’any 2005 la xifra va ascendir fins als 85.000 i, a partir de l’any 2011 van començar a participar 100.000 números..
Molta expectació
El sorteig de la loteria de Nadal és tota una tradició i cada se l’espera amb molta expectació. Tot i que els orígens de la loteria a Espanya es remunten al segle XVIII, els primers indicis d’un sorteig en èpoques nadalenques es troben a principis del segle XIX. La necessitat d’obtenir fons per poder dur a terme projectes socials i culturals, va ser un dels motius de la seva creació, i també com a font de finançament de l’administració pública.
El rei Carles III, l’any 1771 va autoritzar la primera loteria de caràcter oficial, batejada com “Lotería Real”, que se sortejava periòdicament per recaptar fons per a diferents serveis. No obstant això, el sorteig de Nadal com a tal es va consolidar més tard i va adquirir una popularitat molt destacada durant els segles XIX i XX.
Va ser a partir de l’any 1812, quan el sorteig de Nadal va començar a organitzar-se de manera regular. Amb el temps es va anar consolidant i acostuma a ser un esdeveniment que marca l’inici de les festes de Nadal. La seva cerimònia solemne, amb els nens i nenes del col·legi de Sant Ildefons de Madrid com a veu indiscutible dels números i els premis, és un ritual que es repeteix any rere any.
Les altres terminacions també tenen la seva importància
Moltes persones que juguen a la Grossa de Nadal es fixen acuradament en el darrer número del dècim, el que correspon al reintegrament. Però també a molts els interessa la terminació de dues xifres. N’hi ha que mai han sortit, com és el cas de les següents: 09, 10, 21, 25, 31, 34, 41, 42, 43, 51, 54, 59, 67, 78 i 82. En el cas de les terminacions de tres xifres, el 297 ha sortit premiada en tres oportunitats mentre que el 400, el 640 i el 704 ha sigut les de la Grossa de Nadal en dues ocasions.
