Un excèntric capità general

Charles d'Espagnac, de Cousserans de Cominges o d'Espagne, conegut a Catalunya com a Comte d'Espanya i a Espanya com a Carlos de España, fou un noble i militar francès al servei de la monarquia del Regne d'Espanya. Va ser Capità General de Catalunya entre el 1827 i el 1832. Durant aquest període va exhibir tot un catàleg d'excentricitats, arbitrarietats i crims que passaran a la història: els incendis d'Olvan i Berga, l'expedició militar a la Vall d'Aran en ple hivern o la seva gran facilitat per a "lanzar a la eternidad" tant a liberals com als sectors moderats del carlisme.

Tot i que Ferran VII sempre es va mostrar partidari dels mètodes d'Espagnac, finalment es va veure obligat a retirar-lo del càrrec davant la pressió popular. El Comte d'Espanya va haver de ser protegit i després exiliat per fugir de les represàlies dels seus antics enemics. Finalment, va morir la nit del 7 de novembre de 1839, al pont del riu Segre, prop d'Organyà, llançat daltabaix del pont pels seus propis soldats, farts d'ell i de les seves crueltats i excentricitats.