Tian Riba: «Sóc ingenu i sovint em sorprenc»

Enamorat de la feina. El titllen de periodista de moda a TV3. De fet, ara Tian Riba i Cònsul (Matadepera, 1974) és codirector del programa "Economia en colors", subdirector del magazín de tarda "Divendres" i col·laborador a les entrevistes polítiques de l´espai ".Cat", a més de fer puntualment les crítiques a les tertúlies de "El món a Rac 1". Una sobreexposició que porta tan bé com pot.

Diuen que és un dels periodistes catalans més influents i que "és de la corda" de la Generalitat...
Gens ni mica. Vaig començar a Matadepera Ràdio i vaig continuar a l´Actualitat de Terrassa que després es va convertir en el 9Nou. Vaig estar al Punt, a Barcelona, fins que em van fitxar per anar a l´Avui, on vaig ser cap de política. Quan el Xavi Coral va començar "Divendres" em va dir que anés a fer una prova a la productora el Terrat. Els vaig agradar i fa sis anys que hi sóc. Amb el Xavi ens entenem molt bé i em va demanar que col·laborés a les entrevistes polítiques del ".Cat", i això faig...

Una col·laboració que coincideix amb l´emissió del programa "Economia en colors", on surt amb el professor Xavier Sala i Martín.
Sí, però ha coincidit en el temps. Fa mesos vaig presentar el projecte al Terrat i els va agradar. Ara s´emet. La meva "sobreexposició mediàtica" serà una coincidència de dos mesos, fins que s´acabi el programa. Si la gent diu que sóc un recomanat és lliure d´opinar. Jo treballo i ho faig tan bé com puc.

Com rep les crítiques que li arriben via Twitter?
L´altre dia em va passar amb l´entrevista a Giannis Varufakis, a l´espai ".Cat". Els partits polítics tenen un exèrcit de twitaires, que si no els agraden les preguntes que fas o com tractes el seu líder et diuen de tot perquè, a més, Twiter és com una barra de bar. A mi no em molesten les crítiques, cadascú és molt lliure d´opinar. Em molesta la mala educació. Oi que la gent del carrer no t´insulta ni et menysté? Doncs perquè s´atreveixen a fer-ho a través del mòbil? Jo tinc Twitter perquè crec que és necessari per a la meva feina. Quan t´insulten és agradable? No. Li faig cas? Tampoc.

Li dóna l´agenda diària per fer tantes coses?
Sí, a la gent, li sembla que treballes a tothora perquè t´escolten a la ràdio i et veuen a la televisió. Però no és així. L´avantatge d´aquests mitjans és que tenen un horari. Res a veure amb els diaris, on es treballa una barbaritat.

En aquests darrers anys ha escrit quatre llibres. Hi haurà un cinquè?
No, tot i tenir una idea congelada. Escric perquè, després de deixar el diari, ho trobava a faltar. Explicar coses és com molt superficial. És millor escriure. De fet, el millor periodisme és el dels diaris perquè poden aprofundir més en els temes.

Ara que ja té una dilatada trajectòria professional, què queda d´aquell jove que va començar als mitjans locals?
A vegades les circumstàncies de la vida et fan tornar més seriós. Tot i això, a vegades em sorprenc per ser tan ingenu... No ho sé, en alguns moments tinc una visió massa romàntica de les coses... Jo em diverteixo molt a la feina. M´ho passo molt bé.

I què li agrada més: ser tertulià, entrevistador, subdirector o co-director d´un programa?
Si t´agrada aquesta feina t´agrada tot: fer entrevistes, interpretar l´actualitat en una tertúlia, escriure un article o pensar l´escaleta del programa. Tinc la immensa sort de fer la feina que m´agrada i considero que no és treballar. Fer-ho és la sort més gran que he tingut a la vida. És tot un privilegi.

Li han dit que quan parla s´assembla a l´Artur Mas?
Sí i no és per mimetisme. També m´han dit que "pujolejo", que tanco els ulls al parlar... És cert però no ho faig expressament.

...i pensa com en Mas?
En algunes coses sí i altres no. La gent té idees pròpies i això de posar etiquetes i fer trinxeres no m´ha agradat mai.

En aquest moment, la seva "sobrexposició mediàtica" coincideix amb un moment crucial de la política catalana. Com creu que acabarà tot?
Després del 27-S hi ha un empat i s´ha de saber llegir. Jo no m´amago. Sóc independentista i de la mateixa manera que els independentistes ens hem omplert la boca parlant de democràcia, un cop s´ha votat i, en base a la democràcia, s´observa que hi ha mig país que la vol i l´altre mig que no... No es pot tirar endavant amb només mig país que ho ha avalat. Per a mi, l´única solució és fer una pregunta clara en un referèndum, amb un "sí" i amb un "no" com a úniques respostes.

Hi ha un col·lapse a la política catalana?
S´ha de veure què passarà a les eleccions espanyoles del 20 de desembre. A la política sempre sembla que hi hagi un col·lapse. Sempre sembla que el conflicte i les situacions siguin irresolubles i al final es resolen. La política és un plebiscit diari i no es resol mai. Al meu entendre s´han simplificat massa els discursos i crec que és culpa de nosaltres, els periodistes. Hem d´explicar que les coses són complicades i que no podem crear la sensació de blanc o negre. L´altre dia al "Polònia", de TV3, van fer un gag en què tenien tota la raó: si és complicadíssim donar-se de baixa a Movistar, imagina´t com seria donar-se de baixa d´un Estat..! "Polònia" és genial. Dubto que hi hagi cap altra televisió a Espanya que pugui fer un programa com aquest, tan sagnant amb els seus propis polítics, començant pel president en funcions de la Generalitat, Artur Mas.

Com es veu d´aquí a deu anys?
Ni la més remota idea. Sempre m´he plantejat la feina de setembre a juny... Sóc dels que pensen que mai és tard per fer les coses.