Opulència i ocàs de la nissaga Busquets, una família del tèxtil

La història d'aquesta família comença quan va arribar a la vila de Terrassa, en el darrer terç del segle XVll Pau Busquets, fill d'un hostaler de Barcelona. A Terrassa es va casar amb Maria Planadell. Pau va exercir primer de negociant i després de paraire de llana, sent una de les persones més adinerades de la vila i la seva casa pairal estava al carrer Cremat. Progressivament es va anar introduint en l'elit local, i entre d'altres coses, el trobem fent de recaptador de drets sobre les robes de contraban confiscades en el districte de Terrassa, administrador de la renda de l'església del Sant Esperit, i arrendatari de la mesura i l'oli. Dins l'aspecte polític, l'any 1697 és membre del consell general de la Vila i el 1699 és insaculat oïdor tercer. També va ser conseller segon el 1708 i el 1712.

Durant la Guerra de Successió, Pau Busquets, juntament amb Valentí Busquets, el fill hereu, es va enfrontar en el mes de març de 1713 a les autoritats de Terrassa, ja que no van voler pagar els deutes que tenien contrets amb el Consell de la Vila, derivats de l'allotjament de soldats, i tots dos van ser desinsaculats, és a dir, desposseïts del dret de ser escollits membres del Consell. A més, per aquelles èpoques, Pau Busquets ocupava el càrrec de conseller segon i va haver de plegar. A Pau Busquets el trobem en un nou incident, quan a principis d'agost del mateix any, els germans Josep i Antoni de Bru, rics terratinents i propietaris del Mas de la Castlania, són detinguts per ordre de la Generalitat, per la seva negativa de defensar Barcelona del setge de l'exèrcit de Felip V. Pau Busquets també va ser detingut amb els germans Bru i ell va ser l'encarregat de reunir els diners i lliurar-los per poder ser alliberats.

Acaba la guerra
La Guerra de Successió va finalitzar l'11 de setembre de 1714 amb la victòria de Felip V, el qual va abolir les institucions i les lleis catalanes tot desfent la tradicional organització municipal del Consell de la Vila i va instaurar l'Ajuntament, una nova estructura d'origen castellà, amb el batlle i regidors, com a representants. El 21 de desembre del 1715, trobem la primera convocatòria de l'Ajuntament de Terrassa, on tres regidors són escollits a dit per les autoritats borbòniques. Entre els tres regidors, trobem a Valentí Busquets, el qual va ocupar el seu càrrec fins finals de l'any 1718.

És en aquesta època que Valentí Busquets comença a edificar la seva riquesa com a paraire. L'any 1722 signa contractes d'exclusivitat amb teixidors perquè li teixeixin panys i baietes i mentre en Busquets els hi serveixi comandes, no teixeixin per cap altre paraire. Paral·lelament el seu poder econòmic també va augmentar ja que era l'arrendador sobre els drets del vi.

Valentí Busquets es va casar amb Victòria Casanovas i van tenir com a mínim 3 fills: Francesc, Gerònima i Marianna. El matrimoni va continuar visquent a la casa pairal del carrer Cremat.

El 1725 Valentí Busquets va ser designat per les autoritats borbòniques com a batlle de Terrassa. Aquest càrrec, que va exercir durant dos anys, el va beneficiar en exclusiva i li va suposar la consolidació del seu negoci, ja que el mateix rei Felip V, l'any 1727 va deixar lliures de lleves durant un any tots els treballadors de les seves fàbriques, i els fabricants que treballaven per ell, lliures d'allotjament i bagatges, fet que va beneficiar la seva indústria. L'any 1731 se li van renovar novament aquests privilegis i l'any 1745 es va concedir un pròrroga de 15 anys més a les exempcions d'allotjaments i bagatges a la fàbrica Busquets, que per aquelles dates ja estava en mans del seu fill Francesc Busquets i Casanovas i el seu nét Pau Busquets i Augirot, els quals van consolidar l'auge empresarial. L'any 1755 la meitat dels telers que hi havia a Terrassa eren de la família Busquets.

Francesc Busquets i Casanovas es va casar amb Gertrudis Augirot i van tenir quatre fills: Pau, Josep, Francesc i Anna. Pau Busquets i Augirot, l'hereu de la nissaga, es va casar el 1749 amb Caterina Arch. Aquest matrimoni va tenir dos fills Francesc i Josep Anton.

El 1764 trobem una dada important. La fàbrica dels Busquets representa pràcticament un 30% de la producció total de draps a Terrassa. I Pau Busquets, era el fabricant amb més propietats. I a principis del segle XIX, serà amb el seu fill Francesc, els primers fabricants de Terrassa, a molta distància dels demés.

Unió amb la familia Barata
Francesc Busquets Arch va heretar del seu pare Pau totes les seves propietats. El 1776 es va casar amb Eulàlia Barata i Mata de la Barata, de la família Barata, terratinents de Matadepera. Com a dada curiosa, l'any 1781, trobem que Pau Busquets, el seu fill Francesc i la dona d'aquest, Eulàlia Barata, reben la representació de "familiar de la Inquisició" en la vila de Terrassa. El familiar de la Inquisició era un servidor laic del Sant Ofici que ajudava a l'inquisidor i gaudia d'un cert nombre de privilegis.

El fill primogènit de Francesc, Pau Busquets i Barata, serà el continuador de la fàbrica i l'haurà de tirar endavant una vegada passada la Guerra del Francès. Tot i que la família no va tenir una participació activa en el conflicte, posteriorment, el 1820, Pau Busquets es nomenat tinent de la Companyia de la Milícia Nacional i l'any següent va ser alcalde durant un any.

El 18 de juliol de 1822 una partida realista va arribar a Terrassa saquejant algunes cases, entre altres, la casa de Pau Busquets, i prenent com a ostatge la seva muller, juntament amb altres persones, sent alliberades la mateixa nit després de pagar un rescat. La seva muller era Anna Soler i Vinyals, filla del fabricant Salvador Soler i Busquets, cosí germà del seu pare, i de Josepa Vinyals, amb la qual van tenir tres nois: Josep, Ramon i Salvador.

Pau Busquets va construir el 1841 el vapor del seu nom als jardins de la casa pairal del carrer Cremat, i a la seva mort, el seu fill gran Josep el rellevarà com a titular de la fàbrica el 1874, el qual no va poder adaptar-se als nous temps i juntament amb greus problemes econòmics la fàbrica va haver de tancar. Amb la mort de Josep, el segon germà, Ramon, que vivia a Barcelona des de 1894, es vendrà les propietats familiars del carrer Cremat i l'any 1907, la fàbrica és enrunada per a construir-hi l'any següent, amb un projecte de l'arquitecte Lluís Muncunill, la seu de la Societat General d'Electricitat, edifici protegit com a bé cultural d'interès local i que actualment és seu de l'establiment de restauració Viena.

I del tercer germà, Salvador Busquets i Soler podem destacar que va ser regidor i que, després de la seva mort, l'any 1901 va donar el seu llegat per a la fundació d'un asil infantil, que porta el seu nom i encara perdura al carrer Cisterna.

L'autor és llicenciat en Història i membre de la junta del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa