350 paraules

Avui és un dia molt especial, avui tinc l'oportunitat de dir-te el que sento per tu, però només em deixen utilitzar tres-centes cinquanta paraules, i ara ja en porto gastades trenta-dues. Em faré una dutxa d'aigua freda a veure si em desperto, m'anirà bé. Sota l'aigua m'adono que ja he gastat cinquanta-quatre paraules i encara no t'he dit res, em poso nerviós, m'he de tranquil·litzar, em fa tanta il·lusió dir-t'ho. Surto ràpidament de la dutxa, em queden només dues-centes seixanta-set paraules i no em vull deixar res per dir-te.
Potser que mengi una miqueta, diuen que amb l'estómac ple es parla millor, serà veritat?...No ho sé, per si de cas em faré unes torrades. No m'ho puc creure! Ara no funciona la torradora! Algú em podria dir què m'està passant? Just avui s'ha d'espatllar la torradora? Hauré de dir-te el que sento per tu, amb l'estòmac buit! Quins nervis...no sé si seré capaç i ja he gastat cent seixanta-cinc paraules. Tres-centes cinquanta menys cent siexanta-cinc quants són?...Estic bloquejat, sóc incapaç de comptar , les matemàtiques mai han estat el meu fort i amb els nervis que tinc encara menys.
M'he de tranquil·litzar, aleshores serà millor que comenci per vertir-me, encara vaig amb pijama i l'ocasió mereix vestir-se de gala. Però què em poso?...Vull que em vegis guapo, sexy, natural, que no em vegis disfressat, he de ser jo mateix.
Com una cigarreta al vent, el temps i les paraules es consumeixen ràpidament, quins nervis, ja he gastat dues-centes cinquanta-nou paraules. No passa res, ho aconseguiré, una oportunitat així no es presenta massa sovint.
Em vesteixo amb qualsevol cosa, ja que l'important no és la façana sinó el contingut interior, l'ànima de les persones, els sentiments, el cor. Ja estic vestit i perfumat, m'he posat un perfum suau i insinuant que sé que a tu t'agrada.
Miro el rellotge, ja és l'hora, en qualsevol moment pot sonar el timbre, ring, ring, ring...Guauuu! Ja truques, ets tu, el cor se'm dispara, obro la porta, només em queda una paraula i te la dic: T'ESTIMO.