Els petits luxemburguesos

Existeixen unes postres que es poden confondre fàcilment amb un macaró però, si ho dius als suïssos, poden enfadar-se molt, ja que es tracta d’una creació genuïna del seu país i, per tant, la senten del tot seva. Molt similar (però molt) al macaró, el luxemburgerli difereix d’aquestes postres tan famoses perquè és més petit i esponjós.
La Confiserie Sprüngli de Zuric, a Suïssa, ven luxemburgerli, que consisteix en dues galetes a base de sucre amb un farcit de crema al centre. La diferència entre el macaró i el luxemburgerli és que aquest últim és més lleuger i té una consistència més vaporosa. Cada galeta té uns 2,5 centímetres de diàmetre.
Se’n fabriquen de molts sabors: vainilla, xocolata, stracciatella, caramel, avellana, xampany, amaretto, castanya, mocca, canyella, llimona, mandarina o gerds. Alguns dels sabors de fruita estan disponibles només en temporada. Es conserven uns 3-5 dies només, i s’han de mantenir refrigerats.
Es diu que els luxemburgerli van ser “inventats” per la rebostera Camille Studer l’any 1836. Més tard, la recepta es va portar a Zuric després de ser confeccionada en una confiteria luxemburguesa (Confiserie Namur) l’any 1957. Allí va ser refinada la recepta per ser portada a un concurs de confiteria.
La denominació procedeix del sobrenom que un col·lega va posar a la família Studer, oriünda de Luxemburg. Però “Baiser de Mousse” (petó d’escuma en francès) no resultava apropiat per a la nova creació i es va denominar “Gebäck donis Luxemburgers” (galeta de luxemburguesos), que en dialecte germanosuís es va traduir com luxemburgerli (petits luxemburguesos ).