Ni el pas dels anys ni els canvis en les tendències gastronòmiques poden amb la tradició. El Dilluns de Pasqua a Terrassa continua sent sinònim de cues, il·lusió i molta xocolata. Des de primera hora d’aquest matí, les voreres de la ciutat han recuperat una de les seves estampes més icòniques amb llargues fileres de padrins i famílies esperant per recollir el tresor més preuat del dia: la mona.
Tot i que el gruix de l'activitat s'espera per al migdia, el degoteig ha començat ben d'hora. A La Pastisseria, situada al passeig de Vint-i-dos de Juliol, les portes ja treien fum des de les deu del matí. Les treballadores de l'establiment ho tenen clar: “Com més s’apropa l’hora de dinar, major és el caos i l’afluència de públic”. Tot i que enguany la previsió ha jugat a favor seu: “La gran majoria de persones tenen fetes les seves reserves i només passen a recollir-les, un fet que agilita molt la feina en dies de tanta pressió”, tot i que, com comenten entre rialles, sempre apareix algun despistat d’última hora que busca una solució d'urgència.
Aquesta efervescència dolça, però, ha agafat de sorpresa alguns veïns que només volien el pa per a l’esmorzar com cada matí. A la Pastisseria Núria, al bell mig del passeig del Comte d’Ègara, la imatge de la cua sortint al carrer ha generat moments de confusió. Una dona preguntava amb sorpresa, en veu alta: “Aquesta cua què vol dir”, fins que una de les dependentes ha hagut de sortir en la seva busca per tranquil·litzar-la. Amb un gest amable, li ha indicat que la gran majoria venien exclusivament a buscar la mona i l'ha convidat a passar cap a dins per fer la compra habitual.
Amb reserves o sense, Terrassa ha tornat a demostrar que el Dilluns de Pasqua no és un dilluns qualsevol i que la tradició de les plomes i el brioix segueix més viva que mai a cada barri de la ciutat.
