Si es fa referència a les “belles arts”, s’està parlant de les disciplines que busquen l’expressió de la bellesa. Més o menys, aquesta seria la definició. Entren en aquesta qualificació la dansa, l’arquitectura, la música, la pintura, l’escultura i la literatura. També és comú incloure el cinema que rep la denominació de “setè art”. Més d’una vegada trobem exemples que un d’aquests arts serveix per exercir de recordatori o d’homenatge a persones que han destacat per una altra disciplina, completament diferent, que diria aquella.
Escultures o similars que s’han dedicat a poetes, ballarines, arquitectes o pintors i, com passa amb l’exemple d’avui, a músics que han deixat un llegat o una història darrera de la seva trajectòria. Ramon Serrat i Fajula, a qui també es reconeix com a Mestre Serrat, té un monument i, com també s’ha pogut saber en aquesta secció amb altres protagonistes, la té a la plaça que porta el seu nom.
L’obra, un rectangle de dos metres d’altura, va ser un encàrrec de l’Ajuntament de la ciutat a les Brigades Municipals, coincidint amb la remodelació de la plaça, l’any 1991. Elaborat d’alumini, pedra i ferro, aquest monument, té dues cares visibles. A l’anvers hi ha el retrat del Mestre Serrat, nascut a Sant Joan de les Abadesses l’any 1881 i traspassat a Terrassa, l’any 1944, un relleu en forma de medalla, i el fragment d’una partitura d’una sardana i, al revers es veu l’escut de la ciutat i una placa amb una inscripció.
El retrat reprodueix
“Ajuntament de Terrassa. Al mestre Ramon Serrat i Fajula”, resa. Com s’explica a la web Iconografia Musical a Catalunya, “reprodueix -versiona- un retrat a l’oli del compositor realitzat per M. Camps i que es conserva al Museu Municipal de Terrassa”. Alguns brètols l’han embrutat, dissortadament.
