"Als últims tres anys he viscut en una petita barraca de l'hort d'un amic"

Bogdan Vasile Pricopoaia, romanès. 35 anys. va arribar a catalunya l´any 2002

Què el va fer marxar del seu país?
A Espanya, hi tenia un amic romanès que va trobar-hi feina, i em va dir que vingués. Però quan vaig arribar a Alcarràs, a Lleida, em vaig trobar desocupat.

De què treballava a Romania?
Esculpia la fusta, però a Catalunya no hi ha hagut manera de trobar un treball així. A més, quan vaig arribar a Lleida duia uns estalvis que se´m van anar acabant entre el menjar, agafar autobusos per anar d´aquí cap allà i tota la resta. No em va quedar més remei que instal·lar-me tot sol en una nau abandonada. Sempre he pensat que és millor estar sol que mal acompanyat. A aquella nau vaig dormir-hi uns set mesos. Com que a Lleida no hi havia feina, després vaig marxar a Barcelona.

Li va anar millor, a la gran ciutat?
A Barcelona vaig anar a parar a un alberg de les Rambles. Un dia va aparèixer un firant portuguès demanant qui se´n volia anar amb ell a treballar. Jo m´hi vaig apuntar i durant tres anys vam recórrer Catalunya. Em pagava poc, però vam fer una bona amistat i la feina m´agradava. Jugava amb els nens quan eren dalt dels cavallets.

Com va arribar a Terrassa?
Aquest noi portuguès vivia a Can Parellada. Jo solia anar a casa seva. Vaig conèixer més terrassencs i al final me´n vaig anar amb un d´ells a treballar a l´obra. Però era una feina intermitent en el temps, i a més va venir la crisi.

I, a l´Andana, com hi arriba?
Quan vaig ingressar a l´hospital, vaig decidir demanar ajuda. El fet és que em va aparèixer una malaltia per la qual ara camino amb dificultat. Crec que la vaig agafar de la humitat que hi havia a la petita barraca de Can Jofresa on he viscut als últims tres anys. Era a l´hort d´un amic. La barraca estava feta d´obra vista, amb una xemeneia, però no tenia aigua ni llum. I el sostre era de xapa de ferro, així que a l´estiu hi feia molta calor. Ara que estic malalt em recordo més de la meva família romanesa.