Segons l’Associació Mexicana de l’Amarant, juntament amb el blat de moro, el fesol o la chia, aquest pseudocereal va ser un dels principals aliments de les cultures precolombines a Amèrica. Per als maies, asteques i inques va ser una de les fonts primordials de proteïnes i es consumia com a verdura i gra rebentat.
L’amarant també va estar associat a ritus religiosos als déus i a la visió còsmica d’aquestes cultures. Diuen que aquests supergrans alimentaven els guerrers asteques i els aportaven l’energia i força necessàries en les batalles.
La paraula amarant prové del grec “amarantos”, que significa que no es marceix. També és coneguda amb el nom de “huautli”, a Mèxic, Perú o Bolívia, on el seu consum és habitual.
Els conqueridors espanyols van prohibir el seu cultiu i consum per considerar-lo “pagà”. Això va fer deixar aquesta planta al límit de l’eradicació. Diuen els historiadors que en l’època prehispànica els mexicans elaboraven figures d’aquesta llavor barrejada amb la sang dels sacrificats. Després de realitzar una dansa al voltant d’aquests ídols, els dignataris els menjaven per omplir-se de força i vigor. Aquests rituals religiosos van fer que els conqueridors rebutgessin l’amarant com a aliment.
Com és i com creix
Aquesta planta, poc coneguda a Catalunya, és resistent i té un fàcil creixement i pot arribar als tres metres d’alçada. Les seves fulles són amples i les flors poden ser de colors porpra, taronja, vermell o daurat.
Les tres espècies d’amarhantus que produeixen llavors més preuades són el “caudatus”, que es conrea als Andes i com a planta ornamental; el “cruentus”, originari de Mèxic i Centreamèrica i destinat a la producció de gra o per al consum de verdura, i l’“hipochondriacus”, del centre de Mèxic i també per obtenir gra.
Uns plomalls en forma de panotxa formats per moltes espigues que allotgen petites llavors (d’entre 0,9 i 1,7 mil·límetres de diàmetre) són el principal producte d’aquesta planta amb què s’elaboren farines i dolços.
Actualment l’amarant està recuperant la seva reputació com a superaliment com ho demostra la iniciativa Mèxic Terra d’Amarant (MTA). Aquesta organització compta amb el suport d’empreses internacionals com Boehringer Ingelheim i la xarxa d’emprenedors socials Ashoka. Per potenciar el consum d’amarant ha posat en marxa forns i centres de producció d’aquesta planta.
ARA A PORTADA
-
-
-
Terrassa Cartells electorals a Terrassa: així s’han repartit els carrers per a la campanya del 29-N Pilar Màrquez
-
Terrassa Un castell de 10 que fa 9 mesos que puja: “Tots ens els sentim nostre, té molt bona pinta” Joan Muñoz
-
Terrassa Prop de 1.000 nous enginyers es graduen de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa Blanca Escriche
Publicat el
08 de gener de 2017 a
les 04:00
Notícies recomenades
-
Terrassa
L'equip de robòtica de Terrassa Sweet Bubbles es proclama campió de l'Aiglon Robot Rumble 2026 a Suïssa
-
Terrassa
El sociòleg terrassenc Salvador Cardús rep el premi dels Amics de la UAB
-
Terrassa
Terrassa demana una subvenció d’1,9 milions a la Generalitat per les pluges torrencials d’octubre
-
Terrassa
Detingut un menor acusat d'agredir sexualment i robar dues noies prop de l'estació del Nord
-
Terrassa
Atrapats a la C-58: un accident múltiple col·lapsa l'entrada a Terrassa
-
Terrassa
Una cinquantena de professionals comparteixen coneixements sobre la malaltia renal crònica al CST