Bunyols, dolços de quaresma

La tradició catòlica diu que la quaresma és el període de quaranta dies destinat a la penitència i a la preparació de la Pasqua. Per tal que els creients poguessin superar aquesta etapa d´abstinència amb una mica més de lleugeresa, la rebosteria popular va crear uns dolços ensucrats i arrodonits, fets de farina de blat, llet, sucre, ou i llevat. Són els anomenats bunyols de quaresma, uns dolços que durant aquestes setmanes podem trobar a moltes fleques i pastisseries.

Avui, d´aquestes postres (que, de fet, també serveixen com a esmorzar o berenar) se´n fan força variants. Una de les més conegudes són els bunyols de vent, o caragirats, que es caracteritzen per tenir una massa molt flonja, perquè s´inflen molt quan es fregeixen. També són molt coneguts els bunyols de l´Empordà. A diferència dels bunyols de vent, els de l´Empordà tenen un forat enmig. Quan es cuinen, se´ls afegeixen algunes espècies i aromes, com matafaluga, anís o garnatxa.

Un origen morisc
Segons el Gremi de Flequers de Barcelona, l´arrel dels bunyols sembla que es troba a la gastronomia morisca d´Al-Àndalus (el nom històric de l´Espanya musulmana). Els set segles de domini àrab de bona part de la Península Ibèrica va deixar un llegat important a la gastronomia. Al segle XVI, per exemple, la població prepara unes farineres en forma de bunyol que després endolcia amb mel. Aquesta recepta pot estar, segons el gremi, en l´origen dels bunyols.
Tibant una mica més del fil de la història ens trobem amb què els bunyols es consumeixen, sobretot, els dimecres i els divendres, com a un tast simbòlic que és el Dimecres de Cendra quan comença la quaresma. I que el divendres és un dia d´abstinència, i de no menjar carn, per als catòlics practicants.