Una nova tribu: els desconnecats

Cada cop hi ha més persones que decideixen fer el pas de desendollar-se d’internet. Els qui formen part d’aquest grup dels anomenats “desconnectats” són en general persones d’entre 29 i 45 anys, urbanites i nadius digitals. Persones que han dit prou després de fer-se preguntes com: on passa realment la vida? Què és el que em fa feliç? Trobo a internet el que necessito de veritat? Internet és el que sembla? I han anat a buscar les respostes més enllà: en el món exterior.
En general sembla que aquesta tendència està guanyant adeptes. De fet, a França des de l’any 2017 es té dret a desconnectar fora de l’horari laboral. Una mesura que respon a la necessitat d’acabar amb l’estrès en un país on, segons una enquesta elaborada el 2012, quasi el 20% de la població viu desconnectada, i la gran majoria ho fa de manera voluntària per dos motius principals: per qüestions de privacitat o per esgotament de la seva vida virtual.
També hi ha escoles als Estats Units que prohibeixen als alumnes l’ús de les noves tecnologies (algunes de les quals es troben a Silicon Valley, seu d’empreses com Google, Apple, Facebook o Twitter). D’altra banda, escriptors com Jhumpa Lahiri, Amélie Nothomb o Jonathan Franzen ja formen part de l’exèrcit de desconnectats. Sense oblidar els 562 intel·lectuals –inclosos cinc premis Nobel de literatura- que el 2013 van firmar un manifest contra la vigilància massiva i l’espionatge per part d’empreses i estats a través de la xarxa.