Matadepera és des de fa temps un dels municipis amb l’aigua més cara de Catalunya. Els rebuts, ja de per si elevats, han experimentat enguany un increment que ha encès els ànims dels veïns: entre un 10% i un 16% segons el consum. La paradoxa és que aquesta pujada arriba després d’una inversió de 900.000 euros en diners públics per reduir les fuites de la xarxa.
Molts veïns troben difícil d’entendre que s’hagin posat recursos per modernitzar el sistema, però en lloc de veure alleugerides les seves butxaques, es troben amb factures encara més altes. I això, en un municipi on l’aigua ja era de les més costoses, i amb un govern -l’actual- que va prometre reduir les tarifes durant la campanya electoral.
Una xarxa obsoleta i costosa
La xarxa de canonades de Matadepera, amb més d’un segle en alguns trams, patia fuites de gairebé la meitat de l’aigua subministrada. Era un problema ecològic i econòmic de primer ordre. Per això, i en un context de preocupació per la sequera, la Generalitat i la Diputació van aportar 750.000 euros per a la seva renovació, als quals l’Ajuntament va afegir 150.000 euros més. Els treballs han tingut efecte: segons dades municipals, les pèrdues han baixat del 46% al 26%.
El govern municipal insisteix que l’herència era “dantesca i obsoleta” i que durant dècades no s’havien planificat inversions suficients. “Era urgent actuar. Les subvencions no han estat un regal a l’empresa, sinó una inversió per assegurar el servei als matadeperencs”, defensen fonts del consistori.
Tanmateix, la millora tècnica no s’ha traduït en un benefici directe per als consumidors. Les noves tarifes fixades per la companyia d’aigües han disparat els rebuts. En el tram més habitual a Matadepera, el de més de 15 m³ mensuals, la pujada arriba al 16%. Una família que consumeix 20 m³ al mes ha passat de pagar 63 euros a gairebé 74. A final d’any són 130 euros més. En els trams inferiors, l’increment és del 10,3%, tant en la quota fixa com en la variable. El resultat és el mateix: tothom paga més per un servei que, paradoxalment, ara perd menys aigua que abans.
La companyia, per la seva banda, argumenta que la pujada és imprescindible per quadrar uns comptes en vermell. “La sequera ha reduït molt el consum i això ha minvat ingressos. A més, els costos energètics i de manteniment també han pujat. La xarxa funciona millor, però si la gent gasta menys aigua, la companyia recapta menys”, apunten. L’Ajuntament hi afegeix que molts hàbits adquirits durant la sequera —com mantenir piscines amb aigua salada en lloc d’aigua de l’aixeta— han consolidat una reducció del consum que afecta directament els números de l’empresa.
Entre la desconfiança i el control
Els portaveus de l’oposició municipal, Nil López i Gabriel Pirla, així com sectors veïnals vinculats a grups crítics han expressat la seva sorpresa i indignació: “És incomprensible: amb menys fuites i amb diners públics invertits, el rebut no hauria de créixer sinó baixar”. Segons aquests sectors, l’increment de tarifes mostra una manca de transparència i de control efectiu sobre la companyia.
A la desconfiança s’hi afegeix el paper de l’Ajuntament. El consistori és alhora client i accionista, amb un 20%, de la companyia d’aigües. Després d’anys d’absència, el govern municipal ha tornat a participar en les reunions del consell d’administració, fet que des de l’oposició s’interpreta com un alineament amb la gestió empresarial i no com una defensa dels interessos dels matadeperencs.
El govern, en canvi, defensa la seva decisió: “No assistir-hi seria irresponsable. Ens permet controlar què fa la companyia i assegurar-nos que no es prenguin decisions a esquena del poble. Nosaltres mirem pels interessos del municipi, no de l’empresa”.
El debat sobre les tarifes
Les noves quotes, recorda el govern, “només fa uns mesos que són vigents”. El retard en la seva aplicació es deu, segons fonts municipals, a què “l’oposició va impugnar les ordenances i pressupostos, i fins a la primavera no es va poder establir la nova estructura tarifària”. Malgrat això, el consistori descarta que hi hagi una nova pujada a curt termini.
Però les explicacions no convencen tothom. Sectors crítics de l’oposició i alguns grups veïnals consideren difícil d’acceptar que les inversions públiques hagin reduït les fuites sense que això repercuteixi en una rebaixa de la pressió econòmica sobre els ciutadans. El resultat és que el servei és més eficient, però més car, i l’argument de les “pèrdues econòmiques” de la companyia xoca amb la percepció crítica: “si els costos de renovació han estat sufragats amb diners públics, per què han de pagar els matadeperencs una factura més alta?”
La polèmica es barreja amb els records recents de la taxa de residus, que ja va provocar protestes i malestar. Ara, el risc és que la indignació per l’aigua cristal·litzi també en mobilitzacions públiques. Matadepera ha fet un pas endavant en termes d’eficiència de la seva xarxa, però no ha aconseguit traduir aquesta millora en alleujament per a les famílies.
