Publicitat
Terrassa

L’Índia: com és la seva realitat avui?

Aquest 30 de gener es compleixen 70 anys de l´assassinat de Mohandas Karamchand Gandhi, més conegut com a Mahatma Gandhi, una figura que encara segueix sent molt present no només a l´Índia, sinó arreu del món. Va ser una persona físicament fràgil, però espiritualment molt poderosa.

La labor de Gandhi necessita una immensa biblioteca per poder ser explicada. Va inspirar les masses a través dels seus actes de protesta no violenta i va ser fonamental per a la independència política de l´Índia. Va lluitar per la igualtat social, l´abolició del sistema de castes i l´harmonia entre les religions. Va combatre sense treva per la igualtat de gènere i pel respecte a tots els éssers vius. Va contribuir a la creació d´organitzacions dedicades a incrementar el benestar de la societat índia.

Però, què en queda, de tota aquesta feina? Què resta de la seva ideologia, la seva lluita i les seves ensenyances? Com és l´Índia actualment, set dècades després de la seva mort?

Per acostar-nos una mica a aquest complex país, sis testimonis que han estat en contacte amb ell per motius ben diversos i a diferents nivells relaten les seves experiències.

Tot un món
Si hi ha quelcom que sigui cert per a tots és que l´Índia no deixa indiferent. Però requereix molt de temps conèixer-la, i potser no s´aconsegueix fer mai del tot. “Diuen que, quan algú ve a l´Índia un mes, tot seguit n´escriu un llibre. Si s´hi està un any, només n´escriu un article. Si s´hi està més, no gosa escriure´n res. L´Índia és tan complexa…” Així defineix el sacerdot terrassenc i psicòleg clínic Esteve Humet el que és per a ell aquest país. Una descripció amb la qual la fotògrafa Itxaso Zúñiga, que hi ha viscut set anys, està completament d´acord: “L´Índia no és una Índia, són moltes. Hi ha tantes realitats… Des del menjar fins a la cultura, la religió, la manera de fer…”. El mateix opina l´escriptor egarenc Enric Soler, que ha viatjat diverses vegades al nord d´aquest vast país: “Si aquí som multiculturals, allà ja imagina´t. És una munió de gent de tants llocs… És molt diferent el nord del sud, i el mateix nord és diferent segons cada part. I el més curiós de tot és que encara s´aguanti, que no ´peti´”.

I és que estem parlant del segon país més poblat del món, amb més de 1.200 milions d´habitants (es calcula que el 2021 serà el més habitat, superant la Xina), a més de ser el setè més gran del món. Està dividit en 29 estats que, junt amb els set territoris de la Unió, formen la República de l´Índia, l´estat democràtic més gran del món. Tot això comporta, entre altres coses, que les desigualtats siguin enormes. Unes desigualtats que queden molt paleses, per exemple, amb les taxes d´alfabetització. Mentre que a regions com l´estat meridional de Kerala tenen des de fa temps taxes que superen el 90% dels nens en edat de primària segons la Unesco, al nord els índexs se situen per sota de la mitjana del país, com a la regió de Bihar, on l´alfabetització és del 47%.

Així mateix, el sistema de castes és el predominant i el que organitza la societat, tot i que resulta realment complex. Pertany exclusivament a la religió hindú, però aquesta és la predominant al país (gairebé un 80%) i és un mètode sòlid, rígid i molt difícil de canviar, per més que actualment la Constitució considera il·legal la discriminació de castes i el sistema d´intocabilitat va ser oficialment abolit per llei. “Les castes són el que impedeix que aquesta societat tiri endavant”, protesta Rosa Barba, qui va ser responsable de la delegació terrassenca de la Fundació Vicenç Ferrer durant tres anys. Per la seva banda, Itxaso Zúñiga explica que “a l´Índia, l´ego, la meritocràcia, no existeix i aquest està cobert pel destí, que et marca tota la vida i has d´acceptar”.

Ser dona
Però les desigualtats no acaben aquí. Les dones són un col·lectiu molt discriminat. Segons l´Organització Mundial del Treball, només un 27% de les dones índies treballa. Es tracta d´una de les taxes més baixes del món. A més, l´accés a l´educació, tot i que ha crescut del 38% del 1995 al 63% del 2015 segons la Unesco, és un impuls només en educació primària i secundària i encara és un índex baix. Això sense tenir en compte altres aspectes com els abusos sexuals.
Així explica Rosa Barba la realitat genèrica del país en aquest sentit: “Tenir una filla a l´Índia actualment és una desgràcia. Primer perquè no aporta res als pares, sinó al contrari: han de pagar el dot i a més un cop casades se´n van a servir la família del marit”. Aquesta arrelada convicció està provocant conseqüències dramàtiques com l´avortament o fins i tot l´infanticidi, per desfer-se d´una filla indesitjada. Per aquest mateix motiu la Maria Antònia Manero va decidir apadrinar dues nenes. “Les dones són les més desafavorides. I ja no diguem si són viudes o tenen algun tipus de minusvalidesa. Aleshores no tenen cap mena de valor. Sort que la Fundació Vicenç Ferrer ha fet i fa tant per ajudar-les. De fet, una de les nenes que tinc apadrinades, que té 19 anys, encara no està casada i està estudiant, no treballant, el que és un avenç impressionant.”

L´actriu Ariadna Cabrol, per la seva banda, recorda que quan va viatjar a aquest país per primer cop va tenir una experiència desagradable. “Sortia del cinema amb la meva parella. De cop i volta, ens van començar a empènyer i vam haver d´anar corrent a dins d´un taxi perquè a mi se´m volien endur. És un país perillós per a les dones.”

Una potència en auge
L´Índia és un dels països que més acceleradament s´industrialitzen al món. Creix a una taxa del 8% anual i s´espera que es converteixi en una de les economies més importants en els pròxims anys. Nombrosos grups estrangers inverteixen en béns de consum del país, sobretot en el sector automobilístic, farmacèutic i de les telecomunicacions. Aquests tres sectors van atraure inversions per valor de 4.600 milions de dòlars en l´exercici 2015-2016. A més, a la Borsa de Bombai hi ha empreses que es troben entre les cinquanta més capitalitzades del món i les tendències de consum canvien ràpidament, com posa de manifest l´auge dels smartphones.

Però paradoxalment també és el país amb la proporció més gran de persones en pobresa extrema (un 30%) segons un informe de l´ONU de 2014. A més, uns 60 milions de nois estan desnodrits. “La pobresa és immensa. Un gran percentatge de la població viu amb menys d´un dòlar al dia. A més, molta gent viu sense llum, sense aigua, sense sostre… A Nova Delhi hi ha molts barris amb talls de llum constants durant tot l´any, on no arriba l´aigua, on no tenen ni tan sols sistema de clavegueram… I estem parlant de la capital del país!”, subratlla Itxaso Zúñiga, fotògrafa que va viure set anys a l´Índia.

Es tracta així mateix d´un país on gairebé el 60% de les persones defequen a l´aire lliure, amb els problemes d´insalubritat i malalties associades que això provoca. Més de 60.000 nenes menors de 5 anys moren cada any al país per la diarrea causada pel consum d´aigua bruta i l´absència de banys, segons un informe de l´OMS. Un problema tan habitual i necessari de solucionar que se n´ha fet un film típic Bollywood per tal de conscienciar tota la població: “Toilet”.

I amb tot, què queda de Gandhi en aquest país, 70 anys després del seu assassinat? Sens dubte, la seva figura és i seguirà sent molt important per a tots els seus ciutadans pel que va aconseguir i perquè ja forma part del seu llegat i la seva història. Tal com afirma Esteve Humet, “és present tant pel que va aconseguir –la independència de l´Índia enfront d´un poder colonial potentíssim com era l´anglès- com pels mètodes emprats, basats en la no-violència. Afortunadament, la seva filosofia forma ja part del patrimoni cultural de tota la humanitat”. Per la seva banda, segons ha pogut experimentar l´escriptor Enric Soler, es tracta “d´una figura molt honorable i a qui es té molt respecte. Amb la gent que vaig poder parlar em va dir que tenen molt present que gràcies a ell són independents. A més és una creença de la qual participen gent de totes les castes”.

No obstant això, segons explica Itxaso, “la història de l´Índia està marcada per gent com Nehru o Gandhi, que són líders o gurús que marquen una línia que tothom segueix però que, un cop desapareguts, les seves idees, la seva feina, els seus canvis, desapareixen amb ells. És evident que Gandhi és molt important però estem al 2018 i tot el que ell va intentar canviar, tot allò pel que va lluitar i treballar, encara no s´ha canviat. Un gran exemple pot ser la lluita per l´abolició de les castes. A més, la seva filosofia entra en gran contradicció amb les creences de la major part de la població: ell defensava l´esforç i el sacrifici però ells creuen en el Karma i el destí, i en aquest no entren ni l´esforç ni el sacrifici. De fet, Gandhi defensava la pau però com pot una societat amb les injustícies tan grans que té viure en pau amb ella mateixa?”.

Per la seva banda, l´Ariadna Cabrol afirma que, per la seva experiència, l´Índia és una “societat violenta” i es qüestiona quant queda de la figura de Gandhi. No obstant això, té una espurna d´esperança gràcies a una persona que va conèixer allà. “De l´Índia tinc un gran amic que és la persona amb el cor més gran que he conegut mai. És de Manipur, una regió que vol la independència del país. Ell hauria pogut escollir apuntar-se a la guerrilla, però va escollir seguir el camí de la pau i intentar canviar les coses des d´una altra banda.”

Més enllà de l´Índia
La figura de Mahatma Gandhi ha traspassat fronteres. “Com a concepte, Gandhi ha anat més enllà. Un clar exemple l´estem aplicant a Catalunya, on estem defensant uns ideals per la via de la no-violència. Estem duent a terme una lluita pacifista per ser independents, i això forma part del seu llegat”, revela Enric Soler. El mateix opina el psicòleg i sacerdot Esteve Humet: “L´actitud col·lectiva del nostre poble (Catalunya) enfront l´agressió brutal i continuada de l´Estat és per a mi un exemple actual del seu llegat. Davant les normals diferències de criteri en molts aspectes, observo que el que hom menys es qüestiona és el camí no violent de resposta i de consecució de la nostra llibertat col·lectiva”. El que no es podrà qüestionar ningú és que, tant a l´Índia com a la resta del món, hi ha hagut un abans i un després de Mahatma Gandhi. 

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top