Alguns locals emblemàtics i les figures cabdals del flamenc a Terrassa

Als anys 60 i 70, bars i altres locals de Terrassa com el Pompeya, Los Faroles, Lázaro, Sevilla, Español, La Flor, Patio Andaluz... I també Casa Tomás, Orfeón y Los Palmeros, entre altres, van esdevenir punts de trobada per als seguidors del flamenc. Així ho explica el llibre de Salvador Benincasa y José Luis García Cañadas "Flamenco en Terrassa" (Ediciones Carena, 2013), disponible a les biblioteques de la ciutat.
"El bar va convertir-se en un modus de vida que el gran desplaçament sud-nord (en referència als nouvinguts des de terres andaluses) no va poder evitar. Totes les barriades de la nostra ciutat de Terrassa en van comptar amb una àmplia presència, i no únicament perquè el lirisme popular i el flamenc s´hi manifestessin, sinó perquè –no ho oblidem mai– el món fabril treballava ´vint-i-cinc´ hores al dia...", relata el llibre.
I segueix: "Els bars, especialment els caps de setmana, es convertien en llocs d´oci per a alguns; en una possibilitat d´ajuda econòmica per a ´cantaores´ que organitzaven les seves típiques rifes i en un punt de trobada per a certes passions comunes: les cartes, el futbol, els toros, els ocellets, la copla, el flamenc... i el ball, ja que alguns locals van ser més aviat ´salons de ball´ i ´varietats´ on allò flamenc es va intercalar amb la programació anual...". En un bon nombre d´aquests establiments van mostrar el seu "duende" "cantaors" lligats a la ciutat, com els mateixos Manolo Linares, Blas Maqueda i José de los Camarones (que han intervingut en aquest reportatge), però també Pepe Cabra, Antonio "El Carteyano", Pepe Bernabeu o la Ramoni. Sense oblidar el "cantaor" Antón Blanco (un dels testimonis de la pàgina de la dreta) ni a guitarristes com Cristóbal Baltaná, Miguel Rivera Corrales, Jordi López o Jordi "El Chato" (també present a la pàgina de la dreta). Pel que fa als "bailaores", el llibre destaca Rosi Ugal, Carlos del Valle, Javier Soriano y Manuela Padillo.