Si el calendari s’ha trencat, no és només per una qüestió de dates o de màrqueting, sinó per una transformació profunda del model econòmic del tèxtil. Per entendre per què les rebaixes han deixat de ser un esdeveniment marcat en vermell al calendari, cal mirar bé com funciona la indústria. Així ho adverteix l’economista terrassenc Gabriel Izard, que assenyala que el concepte clàssic de rebaixa ha quedat obsolet perquè la base que el sustentava ha desaparegut: les temporades fixes.
“Les rebaixes d’hivern no són el que eren. El seu origen comercial era la iniciativa de treure stocks per part del comerciant i així enfocar bé la nova temporada. Abans hi havia quatre temporades: hivern, primavera, estiu i tardor”, explica Izard. Aquest cicle permetia acumular gènere que calia liquidar al final. Ara, però, la indústria ha virat cap a produccions molt més curtes i una rotació constant per adaptar-se a la moda immediata. “L’estoc a la botiga és per a pocs dies durant tot l’any i, per tant, les rebaixes perden el sentit original”, sentencia l’economista. El comerciant ja no “buida el magatzem” un cop l’any, sinó que viu en una alerta permanent.
La bretxa digital i el petit comerç
A aquest canvi logístic s’hi afegeix l’impacte del món digital. Segons Izard, “el comerç en línia ha rematat el concepte”, ja que permet trobar els millors preus els 365 dies de l’any, trencant amb l’exclusivitat temporal de les rebaixes de gener. “Es pot buscar i trobar qualsevol producte al millor preu en qualsevol moment”, afirma. Aquesta nova realitat, però, no afecta tothom per igual: “la carrera comercial ha donat avantatge als grans operadors que són una amenaça al comerç de proximitat”. Això obliga el botiguer local a estar “permanentment en alerta per no perdre passada”, conclou Izard.
Un model de ciutat en joc
Davant d’aquest escenari hostil, quina és la sortida pel teixit comercial de Terrassa? Izard recepta una estratègia que vagi més enllà de la guerra de preus: apostant per l’assortiment diferenciat, el servei personalitzat i la proximitat.
El comerç local ha “de lluitar prioritzant la conveniència: proximitat, nous productes, assortiment diferenciat, servei, i també el preu”. L’economista tanca amb una reflexió que va més enllà de l’economia: “No podem despullar els carrers del comerç que és el que dona vida i sentit de comunitat a les ciutats”.
En definitiva, es tracta d’una cruïlla on el consumidor, que actualment “viu en la immediatesa”, acabarà decidint amb les seves compres si vol carrers amb aparadors o només punts de recollida, cosa que seria una molt mala notícia per a ciutats amb un comerç local històricament arrelat com Terrassa.
