José de los Camarones: "Quan canto me´n recordo del patiment de tots els pobles del món"

Explica que és el més gran de tretze germans i diu en broma que té més fills que mobles. José de los Camarones (Jerez de la Frontera, 1955) ve d´una família de cinc generacions de mariscadors. D´Andalusia va arribar a Terrassa, on va viure 30 anys i es va fer un nom com a "cantaor" que avui, ja retornat a Jerez, encara conserva. Dissabte passat va presentar el seu últim disc, "Recapacitando", a la Casa de Andalucía de Terrassa.

Què cal per ser un bon "cantaor"?
Jo, quan canto, és com si fos l´últim dia de la meva vida. Em transformo. Miri que em recordo, no només dels meus morts, sinó dels morts i del patiment de tots els pobles del món. Perquè pateixo el dolor, el visc, el sento. I això es tradueix en el meu cant.

Sent el flamenc des de sempre?
Amb 8 o 9 anys, amb el meu pare, anàvem de matinada a buscar marisc al mar. Allà al Puerto de Santa María, a San Fernando, Sanlúcar de Barrameda... I llavors entrava als "tabancos" (tavernes de Jerez on es cantava flamenc) i veia "cantaores" com Ajujetas, Fernando Terremoto, el Tío Borrico. I vaig percebre que el dolor que expressaven amb el seu cant era també el meu dolor. Jo també havia de tenir aquesta vàlvula d´escapament.

Quan comença la seva relació amb Terrassa?
A Jerez, en aquella època, hi havia més mosques que cavalls. "Estábamos más tiesos que una regla." Així que vam venir a Catalunya, a Terrassa, al barri de la Maurina. Aquí conservo encara la meva mare, tres fills i tres néts.

De seguida va entrar al circuit flamenc egarenc?
Vaig estar treballant a la fàbrica Sala i Badrinas, al sector del tèxtil. I ja al cap de poc temps vaig muntar una penya flamenca, Los Cabales Tertulia Pepe Cabra.

Hi actuava molt, a Terrassa?
Molt! A Terrassa, Sabadell, Rubí, Sant Cugat... A Manlleu. I tinc bastants premis, com el Melón de Oro de Lo Ferro. Ara, allà a Jerez, vaig a les escoles i faig xerrades sobre flamenc als nens de 10 o 11 anys.

A Jerez, on per cert va néixer Lola Flores, els nens viuen el flamenc des de ben petits?
Allà els nens ja neixen ballant!

Es guanya la vida només amb el flamenc?
Jo segueixo venent els meus "camarones" i els meus crancs, amb la meva cistelleta de vímet i els meus draps blancs. Els venc a Jerez, a Ubrique, a la fira.. No vull oblidar d´on vinc.