"No cal que ens tractin ni amb compassió ni amb sobreadmiració"

La Paqui Torres, una terrassenca de 39 anys, és llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les circumstàncies l’han portat, però, a no haver exercit mai aquesta professió. La Paqui, tot i la seva invidència total de naixement, també ha passat per l’empresa ordinària. Ara, però, treballa a l’Once, com a tècnica en tiflotecnologia i braille.

Tiflotecnologia, diu... Ens ho pot traduir, si us plau?
Per fer-ho fàcil, diguéssim que és la tecnologia aplicada a les persones cegues.

Quina feina desenvolupa, exactament?
Jo treballo al centre de recursos educatius, que és la part de l’Once dedicada a la infància. Estic amb nens invidents donant-los classe, ensenyant-los com poden utilitzar les eines informàtiques i ofimàtiques, les aplicacions específiques que les persones sense visió tenim a l’abast. Treballo a la seu de l’Once a Barcelona, però de vegades em desplaço als voltants de Barcelona o Girona.

Però vostè ha estudiat Dret. No ha treballat mai de la carrera que va cursar?
Per circumstàncies personals, quan vaig acabar l’etapa universitària, vaig començar a vendre cupons a l’Once. Fins que la mateixa organització em va proposar com a directora de l’agència a Mollet del Vallès, on vaig estar fins al 2009.

I després va fer el pas a l’empresa, en aquest cas, pública?
Així és. Bé, primer vaig aprovar unes oposions d’auxiliar administrativa a la Generalitat. I entre el 2011 i el 2016 vaig estar treballant al Centre d’Atenció a Discapacitats de Terrassa, depenent de la Generalitat. Jo no podia atendre les persones que venien amb documentació física a les mans, és clar, però a l’hora de donar citacions era molt ràpida! Em sabia totes les dreceres del teclat!

Fins a quin punt hem avançat en la inclusió social i laboral de les persones amb una discapacitat?
No és com fa 25 anys. La nostra situació s’ha anat normalitzant, però encara existeix molt desconeixement sobre què podem fer i què no. Ens han de tractar com ens mereixem, ni amb compassió ni amb sobreadmiració.

La majoria de persones invidents que coneix, treballen a l’empresa “ordinària”?
No. La majoria d’elles són a l’Once. Sobretot venent cupons. Potser sé d’algú que treballa com a telefonista... Val a dir que tot això de mica en mica va canviant. I que com més preparades estiguin les persones invidents, més opcions laborals tindran.