"Les empreses se n´adonen que no m´han d´anar al darrere"

Publicat el 29 d’abril de 2018 a les 04:00
Treballa d’administrativa i de suport comercial en una empresa del sector del transport, a Cerdanyola del Vallès. La Belinda Sánchez (Sabadell, 1979) té acondroplàsia. I és membre de l’equip de natació adaptada del CN Terrassa.

Com s’afronta la vida laboral no arribant a 1,50 metres d’alçada?
Quan les empreses no saben què és la “talla baixa”, l’acondroplàsia, de seguida poden pensar: “Li haurem d’anar sempre al darrere perquè no arribarà enlloc”. És a dir, segons quines tasques has de fer, es mostren una mica reticents amb tu. Però a mi ara cada vegada m’estan encarregant més coses perquè veuen que tiro endavant.

Les persones de “talla petita” que coneix, estan mes empleades a l’empresa “ordinària” o a centres especials de treball?
Més a centres especials de treball. Jo mateixa he passat per diversos. I, de fet, els recomano a les persones amb una discapacitat que no troben feina, perquè aquests centres tenen contacte amb altres empreses que busquen empleats per a les seves plantilles.

Duu moltes operacions al damunt?
Unes quantes! Sense elles mediria uns 1,20 metres d’alçada. Me n’han fet dues a les tíbies; una, als húmers i una altra, als fèmurs. La intervenció consisteix a allargar l’os. Te’l trenquen. L’agafen amb un aparell extern i hi donen voltes d’un mil·límetre cada dia. Són processos durs.

I des de quan neda?
Ja fa temps! Va ser per recomanació mèdica, per donar-me més força a les cames. M’agrada anar a competicions i, sobretot, sentir-me molt més àgil. //