"Vaig debutar al Principal fent de monja al Tenorio"

Margarida Fabregat, nominada a Capgròs de l’Any 2018, porta més de 50 anys fent teatre. L’actriu recorda que “un veí estava assajant el Tenorio, que s’havia d’estrenar al Principal, i li vaig comentar que a mi també m’agradaria fer teatre. Jo aleshores era molt joveneta. Em van donar un paper de patge, que no havia de dir res, però una de les actrius es va posar malalta i la vaig substituir”.

Després d’aquest debut, interpretant una monja al teatre Principal, va passar una colla d’anys fent teatre amb la companyia de la parròquia de la Sagrada Família, on va conèixer el seu marit. “A començaments dels anys 60, vaig guanyar el concurs Festa. Em van donar el premi a la millor actriu”, recorda.

Ara ja fa anys que pertany a la companyia del Social, encara que “col·laboro puntualment amb altres grups de Terrassa, com el Grup Teatral Egarenc”, explica, i afegeix que “també faig radioteatre. El radioteatre ensenya molt perquè has de modular la veu d’una manera diferent”, assegura, puntualitzant que “has d’interpretar només amb la veu”. 50 anys de carrera donen per a molt. La Margarida ha fet drama i comèdia i li agrada tot. “Tots els personatges tenen la seva cosa”, diu. De tota manera, se sent molt satisfeta d’haver tingut l’oportunitat d’interpretar obres d’autors com Sagarra i García Lorca. “Els de Sagarra són difícils perquè són en vers. El vers és tota una tècnica”, explica. Pel que fa a Lorca, recorda molt gratament la Bernarda de “La casa de Bernarda Alba” i la mare de “Bodas de sangre”, on “em va dirigir el meu fill, el Joan Salvador”.