Les cireres: "perles" molt llamineres

És una de les fruites més captivadores i llamineres que hi ha. Ara ens trobem just al temps de beneficiar-nos al màxim d’aquest deliciós fruit la collita del qual s’allarga fins a, ben bé, la primera quinzena de juliol. A part d’un sabor excepcional i d’una textura única, descobrim les raons dietètiques per assaborir aquesta fruita estiuenca rica en antioxidants molt eficaços per mantenir joves la pell i les articulacions.

A casa nostra en gaudim tant com podem perquè és d’aquelles fruites que només trobem al mercat en un temps limitat. Potser podem pensar que és un producte nascut a la zona mediterrània però no és així. Com ocorre amb d’altres fruites dolces, aquestes “perles” vermelles o granatoses provenen d’Orient, de l’Àsia Menor, fins al límit amb Turquia. La cirera pren el seu nom de la colònia grega Kerasus, actual Giresun, situada a la zona entre la Mar Negra i la Mar Càspia i que va ser conquerida pels romans al segle I aC. Allí s’hi conreaven cirerers, i els romans, quan van descobrir la forma i sabor tan atractius de les cireres, es van emportar uns quants exemplars cap a Roma. El cultiu va tenir tant d’èxit que el van estendre fins on les condicions climàtiques ho permetien.

Ja a la cuina, pot semblar que l’única opció a l’hora de menjar-les fresquetes, una per una, anar picant. De fet, aquesta opció és la més estesa, aquella que perllonga les postres i delecta grans i petits.

Les cireres són una fruita que, per la seva naturalesa calorífica calenta i la temporada de l’any en què apareixen, val més consumir al natural i sense cuinar, segons els experts en nutrició. Les podem utilitzar de decoració en diferents postres fresques.

D’agricultura ecològica
Per altra banda, és important consumir sempre fruita de temporada i la localitat d’origen de collita i producctó també és un factor important que cal tenir en compte. Tothom hauria de consumir aliments pròxims, segons comenta el doctor Pérez-Calvo.

També convé aconseguir-les de cultiu ecològic, perquè no hauran estat tractades amb pesticides ni conservades amb laques, abrillantadors ni ceres.

Sopes i gaspatxos
Però aquest dolç fruit ens ofereix més aportacions gastronòmiques del que sembla. Així, les cireres resulten sovint un ingredient molt utilitzat pels grans xefs per a receptes força elaborades. A les cartes dels millors restaurants hi ha plats com un magret d’ànec amb cireres picotes glassejades o un foie calent amb una reducció de vinagre de cireres.
Si ara amb l’arribada del bon temps i amb la calor comencem a fer sortides a la platja i ens emportem la carmanyola per fer el píc-nic, un bon recurs és endur-nos sopes fredes o gaspatxos d’aquesta fruita. Un plat tan estiuenc com el gaspatxo adquireix uns matisos ben diferents si, a la barreja de tomàquet, cogombre, pebrot verd, vermell i ceba tendra, hi afegim també cireres.

Un altre plat lleuger i refrescant surt d’afegir trossos de cireres a les amanides. Fan una bona combinació amb l’enciam, les olives o el blat de moro així com amb les llavors (de sèsam, gira-sol o rosella) que aporten un toc ecològic i una imatge moderna al plat.

Destaca per tant, la funció decorativa de les cireres, sobretot quan preparem postres. A Reus, per exemple, resulta molt habitual menjar coca de cireres. Sobretot, durant la festivitat del Corpus. Aquest tast dolç esdevé ric en sabor i molt colorista.

També és un producte natural protagonista de la cuina internacional. Per exemple, una mica més lluny de casa nostra, a terres franceses, ens ofrenen amb els “clafoutis”. Es tracta d’un dolç típic elaborat amb aquesta fruita, uns pastissos fets al forn amb cireres que acaben banyades en una massa semblant a la dels creps.

Per a salses i licors
Aquest fruit de l’arbre del cirerer també es pot conver-tir en salses per acompanyar la carn o el peix. Per fer la salsa, només caldrà que barregem l’oli, el vinagre i la fruita de temporada amb les parts iguals.

Sense oblidar que amb aquests petits fruits de color vermell intens també preparen licors (per exemple, el “kirsch”, d’origen alemany, elaborat amb cireres silvestres), cerveses, a més de melmelades, galetes, flams i tantes altres creacions...