És d’Abrera i fa tot just un any i poc més que es dedica a aquest esport. Té 20 anys
Com li hem de dir, al seu esport, lluita lliure, wrestling, pressing catch..?
Tot fa referència al mateix concepte, però ha anat agafant diferents noms, depèn de la marca que agafa cada cadena. Aquí hi ha molta gent que el coneix per pressing catch perquè el primer programa de televisió es deia així. Però la base és la mateixa.
I quan es va començar a aficionar a aquest esport?
Quan va començar el boom a la televisió, en una segona època, molts ens vam posar a veure aquest esport i jo m’hi vaig enganxar. El vaig veure molt però, pels estudis i altres coses, ho vaig deixar de seguir. I fa un any, més o menys, em va venir la curiositat i buscant per internet vaig trobar Riot Wrestling. Vaig anar a fer una prova i em va agradar.
És molt car fer aquest esport?
No, no és especialment car. Paguem una quota mensual, com la que es pugui pagar en un gimnàs.
Hi ha tota una sèrie de litúrgies que s’han de saber cuidar.
Quan estàs al ring, has de saber què fer i quan animar el públic, per exemple. Has de buscar els punts àcids i gestionar una mica el teu personatge.
La vestimenta també és molt important. Qui la decideix?
Jo em vaig fer el disseny i un logo i a Riot em van assessorar per trobar qui me’l podia fer. A Barcelona hi ha pocs llocs on et poden fer un vestit d’aquests.
El públic és un element molt important per als seus espectacles. Sense públic no hi ha xou.
Al final dels espectacles, sortim tots a aplaudir el públic i els donem les gràcies, perquè sense ells no ho podríem fer.
