Marc Juanpera: "No podem deixar els més desafavorits a la seva sort"

Vostè ha fet diversos viatges solidaris, oi?
Sí. El món i la societat en la qual vivim ens obliga a acceptar sofriment i barbaritats (pobresa, fam, violència, malalties, analfabetisme...). Tanmateix, aquesta acceptació implícita i obligada no pot anar acompanyada d’una resignació que deixi als més desafavorits a la seva sort. Crec que hem de fer tot el que puguem per equilibrar les desigualtats i els viatges solidaris en són una manera. Jo he estat a Nepal, Romania i Sudàfrica. El viatge del que tinc més bon record és el que vaig fer 2015 a Kenton on Sea.

Quant temps hi va estar?
Tres setmanes. Em vaig allotjar en un B&B propietat d’una parella d’ancians autòctons, experts en l’acollida de voluntaris. El poble on estava és freqüentat per persones de classe benestant. Les activitats les feia als pobles del voltant, més desafavorits.

Va estar col·laborant amb una ONG?
Sí. Vaig estar treballant amb WorkingAbroad en un projecte orientat a afavorir tant el creixement d’infants i adolescents com la inserció de persones grans. Amb els infants cantàvem cançons i jugàvem en anglès. Als adolescents els ajudàvem a fer deures i els proposàvem activitats dinàmiques i que demanessin certa reflexió.

Quin balanç en fa?
L’experiència va ser molt positiva. Veure com se cimenta una relació amb unes persones que pertanyen a una cultura tan diferent és molt satisfactori. La situació em va convidar a reflexionar i a adquirir una major sensibilitat cap als problemes que existeixen.