Josep Maria Joan i Rosa: "Anava per tot Espanya i també fora cercant joguines"

Josep Maria Joan i Rosa
director del museu del joguet

Sempre li ha agradat col·leccionar joguets?
Bé, també m’agrada col·leccionar altres coses, com objectes funeraris, però en el cas de les joguines vaig començar a fer-ho als anys 60. Era el moment en què van aparèixer els joguets de plàstic. I llavors altres tipus de joguets van perdre interès per a molta gent, de manera que era fàcil recopilar-los.

Però el museu va obrir l’any 1982.
Exactament. Primer guardava els joguets a casa, a Figueres. Anava per tot Espanya i també a fora a cercar-ne. Després de 22 anys es va reflectir, en el museu, el resultat de tot aquest esforç. I ja des del primer moment molta gent ens va venir a portar joguines antigues que conservaven a casa perquè també les poguéssim exposar.

Quin criteri de selecció dels objectes segueixen?
Comptem amb un consell assessor que dóna el vistiplau a les peces. Està format per especialistes en el món de les joguines i treballen voluntàriament. La idea és que, al museu, hi siguin els joguets amb què s’han entretingut els nens catalans, amb independència de si han estat fabricats aquí o a d’altres països.

Les joguines més valuoses són sempre les més antigues?
No té per què. Les més antigues que tenim són unes nines del 1860. A mi, m’agraden les joguines d’època, però també ens poden interessar joguets fabricats fa pocs anys, perquè amb el temps tal vegada seran difícils de trobar.

Hi vénen molts terrassencs a visitar el museu?
Alguns, sí, encara que els nostres principals visitants són de Barcelona ciutat, a més de francesos.

Què en pensa, quan veu els nens d’avui en dia que només fan que jugar amb el mòbil?
Doncs que hi ha jocs d’aquests de les “maquinetes” que també estan molt bé!