Museu del Juguet: Custodiant els jocs d'infantesa

Un tauler d’escacs sense reines ni peons... Ni dames ni cavalls ni torres ni alfils... Sinó amb tancs i avions i vaixells que semblen a punt d’entrar en guerra els uns contra els altres entre caselles roges i del color de la fusta. La peça descrita forma part de la vasta col·lecció del Museu del Joguet de Catalunya, situat a Figueres, a l’Alt Empordà. L’artista terrassenc Francesc Abad la va concebre l’any 1989, no tant per jugar-hi, sinó com una obra d’art en si.
Aquest tauler d’escacs “bèl·lic” (el veiem a la pàgina 4) és un dels objectes relacionats amb Terrassa que esperen darrere les vitrines d’un espai expositiu que bé mereix una visita (es troba a només 350 metres d’un altre segurament més conegut, el Teatre-Museu Dalí). De fet, més de 70 mil persones passen a l’any per les sales del Museu del Joguet i passegen per entre els més de set mil objectes que hi ha a la vista del públic.

El fons del museu (que va obrir l’any 1982 a partir de la col·lecció particular del figuerenc Josep Maria Joan i Rosa –actualment en segueix sent el director–) resulta encara molt més ampli. I és que al centre es guarden gairebé 23 mil jocs i joguines, a part de més de dues mil fotografies històriques.

Molts dels objectes procedeixen de Catalunya, però també d’arreu del món (de França, Itàlia, Alemanya, el Japó, Mèxic, el Brasil, l’Índia...). L’espai mostra, doncs, una part significativa de la història del joguet des de finals del segle XIX fins a l’actualitat.

Benvinguts a París
Val a dir que el nombre de peces exposades s’ha incrementat recentment, donat que el novembre passat el museu va obrir al públic una nova zona a la segona planta de l’edifici. En concret, l’immoble es divideix en tres nivells. A l’entrada, s’hi munten les exposicions temporals i s’hi organitzen activitats, moltes d’ells pensades per als més petits. Només de trepitjar aquesta àrea, situada a peu de carrer, ens sorprèn una reproducció d’un dels monuments més coneguts del planeta, la Torre Eiffel de París. Està composta, exactament, per 9.832 peces i 8.623 cargols (l’observem a la imatge de dalt). La marca anglesa Meccano va crear la maqueta amb motiu de l’Exposició Internacional que va celebrar-se a Barcelona l’any 1929.

Ja al primer i al segon pis hi ha els joguets exposats permanentment, dividits per temàtiques (jocs a l’aire lliure, animals, nines, soldadets de plom, viatges, jocs de sobretaula, el món de l’espectacle, il·lusions òptiques...).
Si ens centrem en la part del museu inaugurada fa uns dies, al segon pis, aquesta ha servit per incorporar més de tres mil nous objectes a la mostra. En destaca la col·lecció de jocs i joguets de cultura popular i geografia diversa (Mèxic, Japó, Brasil, Eivissa...) que el dissenyador gràfic francès i membre fundador de la revista Elle, Guy Selz, va anar forjant entre el 1925 i el 1976. Així com les joguines creades per infants que viuen en les dures condicions dels camps de refugiats del Sàhara.

També hi veiem una petita maleta amb un dibuix d’en Mickey Mouse en una de les seves cares. Com passa amb molts dels objectes del museu, aquesta maleta té una història personal al darrere. En aquest cas, l’any 1939, la duia a la mà un nen de Barcelona, en Leopold Benguerel, just quan va emprendre el difícil camí de l’exili cap a Xile amb els seus pares, davant la crua realitat de la Guerra Civil espanyola i l’esclat de la Segona Guerra Mundial. En Leopold va travessar l’oceà Atlàntic fins a arribar obligadament al país sud-americà... però, d’aquella petita maleta mig carregada de pors, mig d’esperança, no va voler desprendre-se’n mai més. Fins que ja l’any 2016 la va donar al museu.

Una gran maqueta ferroviària
Fins el novembre, en aquesta segona planta, només hi trobàvem l’espectacular maqueta ferroviària de gairebé 8 metres de llarg per 4,5 metres d’ample que un barceloní, l’Andreu Costa, va dedicar-se a construir durant més de 18 anys un cop que es va jubilar. Després de la seva mort, la família va donar aquest treballat circuit al museu figuerenc.
“Ha descarrilat un tren”, informen a en Josep Maria Joan i Rosa, director del centre, qui ens explica que la maqueta requereix un manteniment constant. No li falta detall: s’hi pot veure una acurada representació del cremallera de Núria, del funicular de Vallvidrera i fins i tot de l’aeri de Montserrat.

Quan hi som al davant estan arreglant, precisament, el tren cremallera de Núria. Altres “minicombois” sí que funcionen a través de la seva catenària, travessant muntanyes, ponts i llacs de petita escala i deixant anar un brunzit que, a tenor de les cares, embadaleix els visitants de totes les edats...

L’osset de Dalí
Si agafem l’escala i baixem al primer pis del museu hi ha un racó que ens crida especialment l’atenció. Està dedicat al 20 primers anys del geni de Portlligat Salvador Dalí. Sent a Figueres, al Museu del Joguet no podia faltar una mirada a la infantesa, adolescència i joventut del pintor surrealista.

En aquest racó distingim imatges de la família Dalí Domènech, així com una cartilla amb les notes escolars de l’artista (força bones, per cert) i algunes obres de la seva primera joventut, com “Platja d’es Llaner” (1919), una representació del paratge de Cadaqués on Dalí i la seva família van gaudir dels estius durant molts anys.

Resulta que quan en Salvador Dalí era un nen, els seus pares van fer un viatge a París. Tot pensant en els seus dos fills (en Salvador i la seva germana, l’Anna Maria), de França els van portar un petit osset de pelfa, datat del 1910.

Aquell osset va convertir-se en la joguina preferida d’en Salvador i l’Anna Maria. També va agradar al poeta Federico García Lorca, que en una visita a casa del seu amic Dalí va tenir ocasió de jugar-hi i el va batejar com a Don Osito Marquina. Aquest valuós nino també espera, tot assegut i guarnit d’època, els visitants.

El cavall d’Ernest Lluch
Al museu hi ha moltíssimes joguines que captiven la nostra atenció a cada pas, la majoria donades per persones no conegudes. En aquest primer pis recomanem, per exemple, la col·lecció de nines Mariquita Pérez, la més cèlebre a l’Espanya de la dècada dels 40 i els 50.

D’entre les donacions realitzades per personatges coneguts també en destaca una de l’any 1920. És un cavall de cartró de considerables dimensions (mesura gairebé un metre d’altura per 1,25 metres de llarg) amb què havia jugat l’economista i polític Ernest Lluch, malauradament assassinat per ETA l’any 2000. A prop hi ha una fotografia del poeta avantguardista Joan Brossa amb només 4 anys, també subjectant el seu cavall, company de jocs temps enllà.
El fons del museu es complementa amb les obres de diversos artistes, des de Joan Miró i el seu “Siurell” (una peça de ceràmica artesanal típica de Mallorca) fins a Antoni Tàpies, Frederic Amat, Roser Capdevila o Xavier Mariscal. És tot a poc més d’una hora i mitja en cotxe de Terrassa.