L'invent, diuen, va ser francès però ha calat fermament a la nostra cuina i, amb el pas del temps, té més versions que el "Let it be" dels Beatles. La croqueta celebra avui el seu Dia Internacional més viva que mai. És un plat que continua present a les nostres taules i que, a més, ha suposat un salt important en l'atreviment dels cuiners i cuineres, que han aportat sabors de tota mena als clàssics de tota la vida com el pollastre o el pernil.
Segons sembla, un cuiner francès, un tal Antonin Caréme, que treballava pel rei Lluís XIV, l'any 1817 (és a dir, fa uns 203 anys) va inspirar-se per crear aquest menjar i servir-lo en un banquet, amb un èxit força destacat. El plat el va anomenar croquettes à la royale. Croquer, en l'idioma d'Albert Camus significa cruixir i, d'aquí, derivaria el mot croqueta aquí. A Alemanya, per exemple, en diuen kroketten, a Itàlia és crocchetta, els anglesos parlen de croquette i al Japó les anomenen korokke.
Curiosament, i tot i que la croqueta no va fer el salt cap al sud dels Pirineus fins passat alguns anys de la seva creació, aquí ha arrelat molt més que no pas en el seu país d'origen. Amb el pas dels anys, aquest menjar, que es feia amb les sobres, ha evolucionat, convertint-se en un aliment que es pot degustar als millors restaurants dels millors xefs del món, com a "baretos" amagats al racó més sòrdid d'un poble apartat de l'epicentre de la humanitat. Es podria dir que es tracta d'un plat sense edat i sense condició.
A partir de farina, llet, mantega i ous, entre altres components, es poden crear una infinitat de croquetes, un plat d'aquells que s'acostuma a dir que les millors són les que fa l'àvia a casa (o la mare). Però el cert és que, cada vegada més, el món de la restauració posa el seu enginy al servei dels comensals per tal de trobar més alternatives a les croquetes de sabors de tota la vida. En general, a més, acostumen a ser un plat que agrada, en major o menor mida, a tothom. Costa trobar a algú que no paladegi aquest aliment amb fruïció i amb delit.
El seu secret
Xavi Brichs, cuiner del restaurant La Cuina d'en Brichs, situat al bell mig del barri de l'Antic Poble de Sant Pere, explica que el secret d'unes bones croquetes és posar-hi "un bon producte" i recomana que "si, per exemple, són de pollastre, s'ha de fer un bon rostit, amb ceba...". Brichs també recomana que la bona croqueta ha de quedar "cremosa i no carregosa" i, especialment, que no s'hi posi "un excés de farina". Cal, doncs, trobar la mida justa per no espatllar una bona massa.
Pel que fa a l'oferta de croquetes que es pot gaudir en el seu establiment, compta amb les tradicionals, "les de sempre" però també en fan de no tan habituals com les de bacallà amb pinyons o sobrassada, anous i mel", apunta el cuiner terrassenc. D'altres més sofisticades que es poden trobar a la seva carta són les de calçots amb romesco o les de calamar amb la seva tinta i allioli. "Cada setmana, però, en van incorporant altres d'itinerants amb sabors ben diferents com "el foie amb poma", per exemple.
ARA A PORTADA
-
Terrassa Julieta Rueff, impulsora de la granada pacífica: "Em quedava congelada quan em trobava cara a cara amb el noi que m'assetjava" Laura Massallé
-
-
Terrassa Cartells electorals a Terrassa: així s’han repartit els carrers per a la campanya del 29-N Pilar Màrquez
-
-
Terrassa Prop de 1.000 nous enginyers es graduen de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa Blanca Escriche
Publicat el
15 de gener de 2020 a
les 21:26
Notícies recomenades
-
Terrassa
L'equip de robòtica de Terrassa Sweet Bubbles es proclama campió de l'Aiglon Robot Rumble 2026 a Suïssa
-
Terrassa
El sociòleg terrassenc Salvador Cardús rep el premi dels Amics de la UAB
-
Terrassa
Terrassa demana una subvenció d’1,9 milions a la Generalitat per les pluges torrencials d’octubre
-
Terrassa
Detingut un menor acusat d'agredir sexualment i robar dues noies prop de l'estació del Nord
-
Terrassa
Atrapats a la C-58: un accident múltiple col·lapsa l'entrada a Terrassa
-
Terrassa
Un castell de 10 que fa 9 mesos que puja: “Tots ens els sentim nostre, té molt bona pinta”